dissabte, 20 de desembre de 2014

ESGLÉSIA DE SANT ISIDOR DE LA PERA. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Retratava l’església parroquial de la Pera, advocada a Sant Isidor de Sevilla (Cartagena, cap a 556 - Sevilla, 636) Bisbe, teòleg i erudit de l'Espanya visigoda, elevat a la santedat per l'Església Catòlica i proclamat, més tard, Doctor Universal de l'Església.


La descripció tècnica ens explica que és un edifici d'una nau, absis poligonal i capelles laterals. Torre-campanar, al N. amb base quadrangular i cos superior octagonal. Es d'estil gòtic tardà, amb elements renaixentistes. L'interior és d'estructura gòtica; volta de creueria i arcs apuntats, amb escultura a les claus i a les impostes. A la volta del cor hi resten pintures murals de tema vegetal. Els finestrals són d'arc apuntat i de doble biaix. El frontis, a ponent, és renaixentista: portada rectangular amb prominent frontó i emmarcada per dues columnes exemptes; una rosassa; una galeria d'arquets de mig punt corre a la part superior (dona al terrabastall). Els murs laterals recolzen en contraforts. El cloquer és gòtic tardà: arcades apuntades amb arabesc calat, balustres i pinacles; coronament de terrassa plana. A l'interior destaca la trona de pedra amb grossa mènsula en forma de testa o "cap de moro". El frontis i el cloquer es construïren amb carreus de calcària perfectament escairats; els altres murs amb pedres sense treballar i carreus als angles. Campanar de Sant Isidor de Pera. Situat al costat septentrional de la nau de l’església de Sant Isidor i d’estil gòtic. Té planta quadrangular i opac que pren forma octogonal i posseeix vuit obertures per les campanes. Són arcades apuntades, emmarcades per motllures. El coronament superior és pla, de terrassa amb balustrada i amb els vuit pinacles amb els quals acaben les pilastres angulars de la torre, destaquen també diverses gàrgoles i una escala de pedra.

S'hi veneren, a més del patró, els sants Germà, Just, Paulí i Sisi -"els quatre sants màrtirs" o "els sants de la Pera"-, suposadament fills de la població, martiritzats en temps de Dioclecià ; se 'n havien guardat relíquies – encara que gairebé amb seguretat es tracta de personatges llegendaris - l'església actual -malgrat la traça gòtica i renaixentista- es degué bastir des de la segona meitat del segle XVI, quan fou concebuda, i principalment tot al llarg del XVII. Ho demostren, la inscripció de la llinda de la portada: ECCE TEMAT DEVM O PORTET HEB. /IHS/1600. (ja força malmesa); la data de la clau de volta del cor: 1688 i la que figura a la cúpula superior del campanar: 1699. Campanar de Sant Isidor de la Pera. El campanar es degué acabar a la fi del s. XVII i deu ésser concebut a la meitat del s. XVI. Aquest cloquer està inclòs dins el conjunt de campanars tardo-gòtics a l’entorn de Girona.

Dèiem suara, en ocasió de parlar del fossar municipal, que l’escut parlant que incorpora dues peres, contrarià la realitat pel que fa al topònim que evoluciona clarament del llatí, ho recull encertadament el nomenclàtor català ; En la documentació antiga Pera (segle X) ʻpedra, rocaʼ.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com