dilluns, 22 de desembre de 2014

SANT MIQUEL SACOT. SANTA PAU. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

El Pere Sala Casarramona‎, publicava un parell de magnifiques fotografies de l’església de Sant Miquel de Sacot, al terme de Santa Pau, a la comarca de la Garrotxa, el topònim evoluciona etimològicament de la grafia aglutinada de sa cot (del llatí ĭpsa cote, ‘la pedra’).



La descripció tècnica ens explica que originàriament va ser un petit temple romànic. Així ho confirmen les escasses restes conservades a la façana de l'actual fàbrica. Es pot veure marcat el cloquer d'espadanya i també es poden veure les restes d'una porta d'època posterior a la romànica. Els moviments sísmics del segle XV ensorraren bona part de l'edifici, que va ser reconstruït i ampliat a finals del segle XVIII seguint l'estil neoclàssic. Actualment és un temple d'una sola nau, amb cor que es prolonga a manera e trifori donant lloc a capelles laterals. Tots els sants de l'interior són d'escola olotina. Fins a la segona meitat del segle XVI l'església no començà a estar proveïda d'ornaments i objectes de culte. L'altar major va ser realitzat el 1863. Llindes - A la sagristia (porta esquerra del presbiteri): "SOM POSADA VUI DIA 4 / D jUNY 1789" - Segons Francesc Montsalvatge i Fosas. (Olot, 1853 - Girona, 1917) a finals de segle XIX es conservava la següent llinda al costat dret: "SOM ESTAT PINTAT Y DORAT EN LO ANY 1889". Les pintures conservades a l'interior són del segle XVIII-XIX. En el presbiteri cal destacar dos quadres que representen dues escenes relatives a la vida del Sant; Sant Miquel guanyant el dimoni i Sant Miquel s'apareix a un bisbe. Ambdues foren realitzades amb colors poc estridents, suaus, malgrat que el pas del temps els hi ha esborrat el cromatisme inicial. Pica baptismal. 2,7 metres de perímetre, 80 centimetres d'alçada. Situada al costat dret de la capella lateral. Sense decoració ni cap data, la seva mida fa pensar que és força antiga. Actualment encara està en ús.

La primera notícia data de l'any 1009, amb motiu de la donació que va fer l'arxiprest Witard de l'església de dit lloc amb els delmes i primícies al monestir de Sant Pere de Besalú. A partir del 1029 l'abat del monestir quedà constituït senyor al•lodial del terme de la Cot en virtut de la venda realitzada pels esposos Grau i Ermessindis.

A la segona meitat del segle XVI l'església començà a disposar d'ornaments i objectes de culte rics, encara que fins al segle següent els inventaris constaten com a metall preciós el llautó.

Fins a principis del segle XVII només hi hagué dos altars; anys després hi descobrim un tercer dedicat a Sant Joan Baptista.

Després de l'ampliació del temple, l'any 1787, foren cinc el nombre d'altars. No va patir destrosses en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el govern de la II República Española.

Avui dia, Sant Miquel de la Cot, té una importància especial per a tot historiador de l'art, ja que es troba conservada intacte des d'abans del 1936.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com