dijous, 18 de desembre del 2014

ESGLÉSIA DE SIURANA, ADVOCADA A LA MARDEDÉU. CORNUDELLA DE MONTSANT. EL PRIORAT. TARRAGONA. CATALUNYA

El Rafael Francisco, retratava‎ l'església parroquial de Siurana - o Siurana de Prades, malgrat que pertany ara a Cornudella, i per tant a la comarca del Priorat – que està advocada a la Marededéu, mal dita Santa Maria, per influencia de la llegua castellana  ; la descripció tècnica ens diu que s'alça en un dels extrems del poble, al cim del penya-segat. Es tracta d'un edifici romànic tardà, la tipologia del qual permet datar-lo vers la fi del segle XII o inicis del segle XIII La construcció consta d'una sola nau, coberta amb volta de canó apuntada, i absis semicircular amb volta semiesfèrica. A banda i banda de la nau hi ha exedres no sobresortints a l'exterior. Als peus de la nau es troba un cor sostingut per un arc molt rebaixat L'única decoració de l'interior és una imposta que recorre tot el perímetre dels murs laterals i de l'absis L'exterior, llis, té com a elements remarcables la porta d'entrada i la finestra de l'absis, d'arc de mig punt. La portada, lateral, és formada per tres arquivoltes de mig punt que descansen sobre tres columnes per banda amb capitells esculturats amb motius vegetals i zoomòrfics. Dues mènsules amb relleus a la part interior suporten un gran llinda de pedra damunt la qual es troba el timpà. El centre del timpà és presidit per un Crist crucificat, a la part superior hi ha un sol en una banda i una lluna en l'altra i dos lleons enfrontats, a la part inferior hi ha vuit figures emmarcades per arcs de mig punt. El conjunt es completa amb un guardapols exterior que presenta una ziga-zaga doble com a motiu ornamental Adossat a l'angle sud-oest es troba el campanar, de planta quadrangular i de construcció posterior a la de l'església. Té una finestra d'arc de mig punt a cada cara i coberta a quatre vessants L'obra és realitzada en carreus regulars de pedra. El campanar sembla posterior a la construcció del temple, atès que hi és imbricat i són encara visibles els carreus d'angle de la nau.


L’any 1921, el Josep Salvany Blanch la retratava.


No hi ha una data concreta per a situar la construcció del temple, encara que se situa a finals del segle XII o principis del XIII. Deslliurat el castell i poble el 1153, es bastí una primitiva església que no sembla correspondre amb l'actual. Aquesta fou erigida a la fi del segle XII i es troben els primers llibres parroquials datats del 1220. el 1682 fou instal•lat un retaule i el 1794 s'hi feu un cambril per a la imatge de la Mare de déu, de gran devoció. Possiblement sofrí danys durant la guerra del francès i diversos autors parlen de reconstrucció, constatada a dues columnes i capitells de vora 1900.

Al seu cambril, hi ha la marededéu asseguda en majestat, amb l' infant als seus genolls. Es tracta d'una imatge de fusta policromada de 98 cm. En realitat és una còpia de la imatge que van robar l'any 1979, coneguda, popularment, com la Mare de Déu de l'Aigua, una denominació que per ella mateixa explica la importància d'aquest santuari en les pregàries dels pobles de la contrada en demanda de pluja i bones collites. La llegenda diu que la imatge va ser donada pel mateix comte Ramon Berenguer IV, qui la portava sempre que anava de campanya contra els moros, i que moltes de les grans batalles guanyades als sarraïns ho van ser gràcies a l'ajut d'aquesta imatge. En passar per Siurana, Ramon Berenguer va fundar l'església i va deixar-hi, com a patrona de la població i d'aquella serralada, la imatge que portava.

Per això, els feligresos de Cornudella, Poboleda, la Morera, Arbolí, Albarca i la Febró, acompanyats de clergues i autoritats, anys enrere pujaven en processó a Siurana amb la Vera-Creu i el Sant Crist gros arborat. En arribar al poble, la Mare de Déu els esperava fora l'església, i començaren les pregàries per la pluja, en les quals prenien part sis o set-centes persones que ocupaven tota l'esplanada del costat del temple. Un orador sagrat dirigia la paraula als fidels allí congregats. Conten que una vegada, tot i fer un bon sol en començar la cerimònia, es mullaren de debò abans d'acabar-la.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

 S'ha de recordar  contínuament que el Concili d'Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge. «Mare de Déu» (Theotokos), i que qualsevol altra denominació - la faci, qui la faci -  és herètica, i àdhuc masclista. 

 Que la Marededéu i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels Vilanovins, Kurds,  amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits,   saharauis  ... pagesos, ramaders, pescadors, ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.