Trobava en relació a l’església de Salitja ; data del segle XVIII, i està construïda sobre una església anterior, segurament romànica, el campanar data de l'any 1598 , i pertanyia a l'església primitiva, la descripció tècnica ens diu que és un edifici de planta rectangular amb absis poligonal de tres cares. La façana és d'estil barroc neoclàssic i presenta una portalada d'arc carpanell emmarcada per dues pilastres i al capdamunt, una cornisa amb frontó semicircular que sosté una fornícula amb la imatge de la Verge protegida per un vidre. A sobre hi trobem un ull de bou. Cal remarcar que aquests elements, la portalada i l'òcul, es troben desplaçats cap a l'esquerra de l'eix central. La façana té un coronament mixtilini acabada amb una cornisa còncava-plana-còncava i rematada per boles de pedra. El parament és arrebossat i pintat d'ocre només en la part de la façana, la resta de la construcció deixa la pedra irregular del mur i els carreus ben escairats angulars vistos. A la part exterior de l'absis hi ha encastat un medalló de pedra amb la imatge de la Verge del Roser i la data inscrita de 1742. L'interior és d'una sola nau amb volta d'arc de mig punt de quatre trams amb llunetes. A banda i banda hi ha les capelles amb altars i imatges força modernes, ja que els retaules originals van desaparèixer en l’incendi que es produïa l'any 36, com a conseqüència de la sedició dels militats feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern de la II República Española, als que l’església catòlica donava suport. Dues de les pilastres de pedra que sostenen la volta presenten les inscripcions "DOMINGO MARANJAS RECTOR 1740" i, una altra, la data de 1741. Les dues portes laterals que comuniquen amb la sagristia presenten a la llinda l'any 1742. Als peus s'alça el cor amb balustrada de fusta i la capçalera poligonal de tres tramades conté un retaule d'etil neoclàssic dedicat a la Verge Maria. El parament interior és enguixat i pintat policromat amb decoració geomètrica als arcs faixons. Els marcs de les portes i les pilastres són de pedra ben escairada vista. El campanar es troba adossat a la façana nord. És de torre de planta quadrada amb obertures d'arc de mig punt i coberta piramidal. La porta interior d'accés al campanar porta inscrita la data de 1543.
Trobava la porta oberta perquè coincidia amb les persones que s’ocupen de la neteja, que em permetien retratar-ne l’interior.
M’arribava fins al Cementiri, visible des del lloc on s’alça l’església.
Us deixo un enllaç als goigs :
http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2011/05/goigs-en-honor-de-maria-assumpta.html
El topònim Salitja és segons el diccionari català valència balear, d’etimologia desconeguda, s’especula però, en qui sigui potser derivat del llatí salĭce, ‘salze’. Les formes documentades en l'edat mitjana són Seliga (a. 1019 i 1246), Saliga (a. 1245), Salija (a. 1279), Saligia (a. 1379).
Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico contra el mal costum introduït per les forces d’ocupació, que en la llengua catalana, la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA, amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica; el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta - és “ prescindible” , no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.
Hi ha coses que cansen, entre altres aquesta denominació misògina de la Marededéu, o la cantarella vomitiva de la “ Guerra Civil”, està molt ben documentat que el GLORIOSO ALZAMIENTO, el finançava Juan March Ordinas (Santa Margarita, Baleares, 4 de octubre de 1880 - Madrid, 10 de març de 1962), i el va BENEIR Isidro Gomá y Tomás (La Riba, 19 de agost de 1869-Toledo, 22 de agost de 1940), que moriria en “ estranyes “ circumstàncies.
Que l' Assumpció de Marededéu de Salitjà, elevi a l’Altíssim la nostra sempiterna pregaria, Senyor, passats llargament més de 300 anys d’esclavatge, allibera el teu poble !!!!
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/27241
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada