dimecres, 17 de desembre de 2014

ESGLÉSIA DE SANT QUIRZE I SANTA JULITA. CAMPLLONG. GIRONÈS. CATALUNYA

Retratava a darrera hora de la tarda, l’església Parroquial de Campllong, advocada a Sant Quirze i Santa Julita; de la pàgina web de l’ajuntament reprodueixo : situada en el nucli central, en una petita elevació del terreny, voltada de gespa i d'arbres, és un plaer seure una estona en els bancs que conviden al repòs i a l'abstracció; el Josep Olivé Escarré, i jo mateix, compartim al 100% aquesta sensació.


El 1279-80 es fa referència de l'ecclesia de Campolongo ("Rationes Decimarum Hispaniae).

L'any 1319 hi efectuà la visita pastoral el bisbe de Girona, Pere de Rocabertí.

Les èpoques de reconstrucció són molt ben definides en aquesta església: segles XV, XVI I XVII.

Es nota molt clarament la part antiga en el presbiteri, de forma rectangular. No es descarta la seva construcció en els primeres èpoques del romànic. Ben poca cosa resta així i tot d'aquella església primitiva que constava d'una sola nau i el campanar, amb una escala d'accés. L'antiga volta de punta d'ametlla del presbiteri es perllonga fins a la meitat de la nau, on canvia l'estructura, indicant clarament una nova època de construcció.

L'any 1658 es va fer una capella lateral amb altar dedicat a la Verge del Roser. L'esvoranc que es va haver de practicar en el mur desgracià la volta que, inevitablement, s'hagué de renovar.

En aquesta capella va aparèixer una làpida sepulcral pertanyent a un personatge de Can Pou, família potentada del lloc. Tots els terrenys del contorn de l'antiga rectoria, amb una extensió de 13 o 14 vessanes, on avui dia esta ubicada la urbanització "La rectoria" eren propietat dels Pou, els quals en feren donació a la parròquia. A la làpida s'hi llegeix: A 10 de maig de 164...morí Pere Pou de la Palancha ordena dos aniversaris y una missa de Ntra. Sra. Ab los goigs y los dissabtes lo quiscuna semana. R.I.P.

La capella que s'obrí a la banda oposada és de data posterior: 1724, dedicada al Sant Crist. Hi ha una clau de volta artísticament esculpida. Obres ulteriors efectuades en aquesta capella evidenciaren l'existència d'una altra làpida funerària que quedà al descobert en abaixar el paviment, ja que els esglaons que hi havia deixaren la pedra tombal esfondrada. En ésser arranjada a un sol nivell és quan va aparèixer la làpida amb la consegüent inscripció. Hi havia estat enterrat un sacerdot, fill del poble, de Can Piferrer, que havia exercit de vicari a Bordils. Emmalaltí i vingué a morir a la casa pairal. La partida de defunció i el seu testament foren trobats pel rector, mossèn Pere Casellas. El document testamentari prescrivia que volia ésser enterrat a la capella de la Crucifixió. El seu traspàs esdevingué l'any 1792 i el testament fou fet davant del rector de la parròquia.

El presbiteri, després de les últimes obres verificades sota el rectorat de Mn. Pere Casellas, és d'una bellesa inefable, a l'altar major, una mesa rodona sobre un peu de gran originalitat amb el parral - símbol eucarístic - es reflecteix en el paviment sobre el qual s'emmiralla, construït de les pedres velles que hi havia en els antics esglaons, totes lliscades i polides per un picapedrer i col•locades artísticament amb una perfecció i justesa mil.limetrada.

Al fons de la capçalera, davant del finestral pel qual irradia la llum exterior, presideix una gran creu amb una ornamentació molt adient a una parròquia rural: figuren elements d'un multicultor, símbol de les eines del camp.

A l'esquerra del presbiteri hi ha una pica baptismal que data del 1582. Aquesta pica era empotrada a l'entrada, al capdavall de la nau, on hi ha actualment la pica d'aigua beneita. El peu gòtic no era visible, ja que romania enterrat, i alguns trossos de la pica, molt malmesos. L'ambó fa joc amb la pica baptismal.

A l'esquerra de la nau, on hi havia hagut la trona, hi quedà una cavitat que s'adaptaren com a fornícula pels sants patrons de la parròquia.

Tanmateix, tenint en compte que Campllong és una parròquia rural i que com a tal la feligresia venera els dos patrons dels agricultors, Sant Isidre i Sant Antoni Abat, es van col•locar un a cada costat de l'entrada al temple, acollint els fidels pagesos que els invoquen.

El cor data de l'any 1739. Per accedir-hi, calia fer una escala, i aleshores se suprimí la de pujada al campanar construint-ne una altra de més grossa que servís per adreçar-se als dos llocs. En les últimes obres, també s'arranja la barana original , que es trobava en molt mal estat.

A dreta i esquerra del presbiteri es pot accedir a la Sagristia i a l'actual capella del Santíssim. Aquesta capella, que antigament havia estat l'habitació dels mals endreços, s'hi pot accedir des de el presbiteri i per la porta que s'ha obert a la capella lateral. Aquest departament havia estat afegit i no formava part de la primitiva església, tal com es comprovà, ja que el mur que la separa del presbiteri donava a l'exterior, i així ho constaten les marques dels regalims de l'aigua que baixava de les teules, ben visibles a la pedra.

La magnífica decoració d'aquesta capella convida al recolliment. En ella es pot celebrar la missa en la petita mesa d'altar amb una assistència reduïda de fidels a l'entorn del celebrant. El Sagrari queda al fons de la paret de la capella i és d'ònix,

A la Sagristia , és digna de veure’s una interessant rajola catalana que compta amb més de quatre segles.

El campanar és de planta quadrada, té un finestral a cada banda amb reforç al damunt, acaba amb coberta piramidal. Un fet que podem destacar, es que les campanes són les mateixes que foren col•locades en una de les etapes reconstructives més antigues, i malgrat els esdeveniments bèl•lics de les passades centúries i els desgavells que seguien a la sedició els militars feixistes contra el Govern de la II República Espanyola, continuen dringant. Ningú no les va fer malbé.

La portada de l’església correspon a la reforma verificada el segle XVII. És rectangular amb timpà triangular i dues pilastres i esferes que surten del angles verticals. Al damunt, un rosetó i dues finestretes laterals en el terrabastall.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com