L'accés a la capella es produeix per una mena d'atri amb un gran arc de punt rodó i de grans proporcions que dóna lloc a una zona amb bancs de pedra i a l'entrada que és de llinda planera i de pedra i amb inscripció recent dedicada a Sant Ramon Nonat.
Aquesta porta està flanquejada per dues finestres rectangulars de llinda de pedra i planera. L'atri (que és petit) és de volta de canó. Damunt de la porta hi ha un ull de bou rodó. La façana forma un contrafort lateral a cada costat que li dona un caire trapezoïdal. La façana lateral esquerra té una finestra de llinda planera a l'alçada de l'altar. La dreta és totalment cega. La de l'absis té una obertura rodona amb un trencallums de creu. L'absis també pren la forma trapezoïdal degut a sengles contraforts. Tota la capella està encalada.
Em sobtava la imatge del interior en la que presideix una imatge de la Mare de Déu dels Dolors, o de la Pietat, i en la que el Sant titular està a la seva esquerra.
Llegia que l’edifici s’aixecava originalment en un estil barroc popular, i que fou restaurada després del conflicte bèl•lic que començava amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà, els ‘guanyadors’ el qualificaven com ‘Guerra Civil’ i àdhuc de CRUZADA .
Mossèn Josep Vaquer i Catà ( Canet de Mar, Maresme 1927+ 31.12.2005) , la capella és anterior a 1627, probablement construïda el 1605.
L’església fins no fa masses anys estava - com s’acostuma a dir per terres tarragonines, ‘al defora’ de Begur, avui, envoltada d’edificacions, és un altre símbol d’una tristíssima realitat, per arreu quan ha estat possible, hom s’ha venut l’ànima al Maligne, o si us agrada més al turisme.
En una de les visites a Begur - que no disposa de Catàleg de Patrimoni en Línia – recollia dades de l’església parroquial advocada a Sant Pere, i de la Capella de la Immaculada, ara de la Mare de Déu del Carme de Casa Bona a Sa Tuna.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la tasca de documentar el Patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, topa amb la llarga acció destructiva duta a terme en els anys foscos de la dictadura franquista, i en masses ocasions amb el desinterès dels politics ‘democràtics’ que gestionen ara les administracions catalanes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada