dimecres, 22 de març de 2017

ESGLÉSIA DE SANT VICENÇ. VALVERALLA. VENTALLÓ. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa publica una fotografies de l’església parroquial de Valveralla, al terme de Ventalló, a la comarca de l’Empordà sobirà, advocada a Sant Vicenç


Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici d'una sola nau, amb capelles laterals entre grans contraforts i capçalera integrada a la nau, sense obertures. La nau està coberta amb volta de canó i llunetes, dividida en tres crugies per dos arcs torals de mig punt. Les capelles estan cobertes amb volta d'aresta i es comuniquen amb la nau mitjançant arcs de mig punt. Als peus del temple hi ha el cor. La façana principal presenta una porta d'accés elevada respecte al nivell del carrer. És d'obertura rectangular i està decorada amb elements d'inspiració clàssica: pilastres, entaulament i frontó trencat, coronat per una fornícula buida emmarcada per dos pinacles acabats amb una esfera. La façana es completa amb un rosetó adovellat i una cornisa ondulada a la part superior. A la dreta s'eleva el campanar, de planta quadrada i amb coberta piramidal. Presenta dues grans obertures d'arc de mig punt, una damunt de l'altra. L'interior del temple presenta, a l'altar major, un gran retaule de guix d'estil neoclàssic i d'altres interessants talles de verges i sants barroques als altars laterals.


Fotografia de Jacob Casquete. 2009

La construcció és bastida amb pedra desbastada lligada amb abundant morter de calç, amb carreus a les cantonades. La façana principal conserva restes de l'esgrafiat original decorat i, a la part superior, un rellotge de sol.

La construcció de l'actual església de Sant Vicenç es situa en el segle XVIII, fet confirmat per les dates que figuren a diverses parts de l'edifici (frontó façana: 1754; sagristies: 1748 i 1749). Substituí l'antiga església del mateix nom que s'elevava a poca distància i de la qual no en queda cap vestigi. Joan Badia Homs ( Palafrugell, 9-05-1941 ) , apunta la hipòtesi que els carreus de l'antiga construcció poguessin haver estat aprofitats per bastir la capçalera del temple actual, ja que la resta de l'edifici és de paredat (fet que indicaria, en qualsevol cas, que els carreus procedeixen d'un edifici més antic).

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, que qualificarien els guanyadors com ‘Guerra Civil’, i fons com ‘Cruzada’, Sant Vicenç, com molts altres temples, va ser objecte d’accions vandàliques, que no afectaven però, a l'estructura de l'edifici, sinó més bé a les imatges de l'interior.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com