Al fons hi ha la façana amb la porta, amb llinda monolítica i motllures i un òcul en la part de la capella, on hi ha també una pila beneitera decorada amb testes alades. L'esglesiola és d'una nau coberta amb volta de llunetes, amb motlluratges; hi ha dues capelles laterals, a cada costat, que tenen voltes de creueria. En diferents murs hi ha restes de pintura mural dels segles XVIII i XIX; al frontis, pintada, hi figura la data 1755.
La imatge titular, el cambril, és una petita talla barroca, actualment "vestida"; hi ha fragments dispersos d'un retaule barroc. La construcció és de rebles i morter, amb carreus angulars.
Fotografia de Josep Maria Viñolas Esteva
Trona de pedra situada a la galilea del santuari, al cos lateral de l'edificació que tanca aquest pòrtic pel S a l'alçada del pis. Recolzada en una gran mènsula decorada amb un cap alat, el basament presenta motllures decorades amb nombrosos motius escultòrics en relleu. La barana, a la part frontal, té un requadre on, en alt relleu, s'hi representa la Verge amb l'Infant a coll. Completen la decoració quatre columnetes i altres motius geomètrics. A sota i a sobre del relleu de la verge hi ha una inscripció amb una part esborrada: "FRAN ANTOLI COLLS ME FECIT FRA IAUMA IS"
La trona és de pedra sorrenca de color marronós clar.
Al mateix pòrtic i al mur oposat al de la trona hi ha rastres ja insignificants de rajoles decorades en blau. A les rajoles del sostres hi ha pintada la data 1833.
Amb data del 13 de maig d'aquest any (1413) el Dr. Pere Garriar, vicari general del bisbe Ramon Descatllar (1409-1415), publica una circular en la qual fa constar que alguns fidels fan vida eremítica en la dita capella, i que havent-la edificat "de novo" i havent-hi col•locat un altar a honor de la Verge Maria, necessitava encara la reparació d'ornaments. A tal fi venia a publicar una indulgència, que renoven el prelat esmentat en 1414, Dalmau de Mur en 1415 -17 i Andreu Bertran en 1427" (L.G. Constans, op. Cit. P.122).
Fa pocs anys que s'ha recuperat l'aplec popular del diumenge següent al 8 de setembre. El paratge és conegut popularment amb el nom d’Esperança (sense l'article).
Un enllaç als Goigs d’aquest Santuari marià :
https://algunsgoigs.blogspot.com.es/2012/05/visita-espiritual-la-mare-de-deu.html
És ressenyable una majòlica amb la llegenda.
Sortint de vostra ermita
Us do us demanaré:
Que em torneu la visita
L’instant que em moriré.
De Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, Osona, 17 de maig de 1845 – Vil•la Joana, Vallvidrera, Barcelona, 10 de juny de 1902)
Catalunya necessita més d’una vida per arribar a conèixer-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada