diumenge, 26 de març de 2017

LA MAL DITA CASA DEL MARQUÈS DE LLINÀS. ROSES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA

No trobava enlloc el marquesat de Llinàs – si la Baronia – que donaria nom a la casa de número 8 de la
Plaça de Catalunya de Roses a l’Empordà sobirà.

Patrimoni Gencat ens la descriu així; edifici entre mitgeres de planta rectangular, organitzada en diverses crugies, amb la coberta de teula de dues vessants . Està distribuïda en planta baixa i dos pisos, tot i que actualment presenta un quart nivell reculat respecte la façana principal. Tot l'interior de l'edifici fou completament reformat, quedant només la façana com element original de la construcció. Presenta a la planta baixa s'obren tres portalades d'arcs tudor ornats amb motllures, de més amplada la central. Al primer pis hi ha una gran balconada correguda amb barana ornamental d'obra imitant el calat gòtic. Els tres finestrals que hi tenen sortida estan emmarcats i presenten guardapols amb mènsules decorades amb relleus. Fins a aquest nivell, la façana és rematada per una franja horitzontal decorada amb motius vegetals en alt-relleu, la qual emmarca a la part central, sobre l'obertura del mig, un escut heràldic esculpit en marbre blanc del llinatge que bastí la casa. La planta superior presenta una galeria d'arcs conopilas normals, amb columnetes i capitells. El coronament de l'edifici presenta una cornisa motllurada sustentada amb mènsules.


La resta del parament de la façana està format, a la planta baixa, per carreus de pedra ben escairats i, als pisos superiors, per un entramat arrebossat a imitació de carreus de pedra picada, de tonalitat rosada.

L'edifici havia albergat en una de les ales, la biblioteca pública municipal. Actualment, la planta baixa es troba ocupada per un establiment comercial, mentre que als pisos superiors s'ubiquen les dependències del departament d'urbanisme de l'Ajuntament de Roses.

Aquestes cases són de les poques que es conserven de l'eixample que, a finals del segle XIX i principis del segle XX, va dotar la vila de Roses d'una façana litoral formada per edificis amb una estètica d'acord amb les darreres tendències d'aquell moment.

L'arquitecte Joan Marés i Marés ( Barcelona, 1878 + Roses, 1916) va projectar la casa seguint el corrent arquitectònic del historicisme, moviment que es desenvolupa al segle XIX i que pretenia recuperar l'arquitectura de temps passats. Es tractava d'imitar estils arquitectònics d'altres èpoques incorporant algunes característiques culturals d'aquell segle.

Em comentava una veïna – que m’ajudava a localitzar l’església de Santa Maria – que Roses s’ha desfet del seu nucli històric.

El turisme ens ha portat – i ens porta – molts beneficis, com tot, dissortadament també alguns perjudicis, com la destrucció dels nuclis històrics dels pobles i ciutats que ens son receptors. El ‘maligne’ de molt antic, té fortes vinculacions amb el sector de la construcció.