dilluns, 27 de novembre de 2017

CAN BLANCH I LA SEVA CAPELLA DE SANT PERE D’HORTONEDA. CLARIANA DE CARDENER. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

La primera aturada que fèiem el Tomás Irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés en el llarg camí que ens portaria des de Vallès Occidental fins a la capital e la comarca de l’Urgell on assistiríem al lliurament dels premis Culturalia 2017, la fèiem al mas dit Can Blanch, al límit del terme de Clariana de Cardener, a la comarca del Solsonès.


Patrimoni Gencat ens diu ; gran masia de planta rectangular i teulada a dos vessants, orientada nord-sud, amb una sèrie d'edificis adossats a la planta primitiva, relacionats amb les transformacions que ha sofert. A la cara oest hi ha una porta d'arc de mig punt adovellada. La planta baixa té sòl de pedra i volta de canó. Al primer pis quasi totes les estances conserven el sostre de bigues i els sòls de pedra. A la paret est hi ha adossada la petita capella de Sant Pere d'Hortoneda, d'origen romànic, que ha sofert però moltes reformes. El parament és de pedres irregulars excepte a les cantonades que son de pedra picada i tallada.

No diu res de les dues benzineres abandonades, una cada costat de la C-55, que palesen clarament la falsedat de l’afirmació ‘ ESPAÑA VA BIEN’, de la que en fa bandera el cleptofeixisme.

La masia de Can Blanch pertany a l'antiga parròquia d'Hortoneda; esmentada inicialment l'any 1060 (Orto Regis).

La parròquia d'Hortoneda era del vescomtat de Cardona dins la batllia de Solsona.

Al segle XIII tenia tretze masos (entre ells Can Blanch).

Al segle XIII (voltants de 1264) hi ha referències d'una mestressa de Can Blanch, Berenguera Blanca (d'aquí defensen alguns que prové el nom del mas) que era senyora d 'Hortoneda i de Golferichs.

L’ Isidre blanc, publica una fotografia del interior de la capella, en la entrada en que fa referencia a aquests masia, que designa com CAN BLANC, i no BLANCH com figura en el rètol situat a l’entrada.




Conèixer Catalunya
té com a finalitat ‘ posar en valor ‘ el patrimoni històric i/o artístic català, dit això però, èticament no podem tancar els ulls davant dels fets que estan succeïen ; els dies passen, i dissortadament es manté la situació de presó de Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), que NO podem considerar com fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ), continua. El mateix succeeix amb l’exili forçat de Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957), Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 1971, Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 1975)i Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, Girona, 29 de desembre de 1962) 130è president de la Generalitat de Catalunya.


Sobta el silenci de la Jerarquia de l’Església Catòlica del REINO DE ESPAÑA, que beneïa la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i assumia tot l’horror que allò va desfermar . Avui, calla, i per tant una vegada mes, atorga i consent.
https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf

Recordeu sempre.


Els comicis del dia 21-D de persistir l’estat de presó i/o exili dels líders catalans seran qualsevol cosa menys democràtics.

L’acumulació de tots els procediments a la Sala Segona del Tribunal Suprem, amb l’excepció dels membres de Cos de Mossos d’Esquadra - del tot insostenible - fa pensar en la possible llibertat condicional amb fiança per a TOTS.

El REINO DE ESPAÑA no vol que Bèlgica els tregui ‘ els colors’

Antonio Mora Vergés

Cap comentari: