dijous, 16 de novembre de 2017

IN MEMORIAM DE L’ENDERROCADA ESCOLA PÚBLICA DE MAÇANET DE LA SELVA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. GIRONA. CATALUNYA

Llegia a : http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=ma%C3%A7anet+de+la+selva&page=1&p=&pos=1

La primera escola pública estatal de Maçanet de la Selva es va començar a construir l'any 1922 (el dia de la festa de l'Arbre es va posar la primera pedra) i es va inaugurar l'any següent (també a la Festa de l'Arbre: el 2 d'abril de 1923). Joaquim Maria Puigvert en l'article publicat a la revista Mestall atribueix l'edifici a l'arquitecte Bonaventura Conill i Montobbio (Barcelona, 1876 – 1946) que havia projectat l'any 1921 les escoles del veïnat de Martorell.


L'any 1932, amb l'adveniment de la República, i vistes les necessitats escolar del poble, es va ampliar l'escola amb dues aules més.

L'any 1971 l'arquitecte J.J. Romaní porta a terme una nova ampliació. Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del nom propi, cognom matern, i si fos els cas, lloc i data de naixement i traspàs de l'arquitecte J.J. Romaní

Tenia ocasió de confirmar mitjançant una xerrada telefònica que l’arquitecte havia estat el Josep Maria Romani Bueno ( Barcelona, 29-10-1932), autor també en aquella època, d’un Pla d’Urbanisme, que ha permès un desenvolupament ordenat i harmònic de Maçanet de la Selva.

A conseqüència del creixement demogràfic l'escola queda petita i es va decidir enderrocar-la i edificar-ne una altra.

L'any 1978 ja es construïa l'escola nova, que es va inaugurar en el curs 1978-1979. Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del seu autor.

Aquesta escola (CEIP Sant Jordi) està situada al carrer de les Escoles número 23.

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘política’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MOLT INTERÈS en que no es faci.

Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vàreu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...

Catalunya us ho agrairà.

Publicava recentment VAE VICTIS. ( AI, DELS VENÇUTS), una reflexió sobre els fets que vivim/patim en aquest dies a Catalunya, i manifestava – des de l’àmbit jurídic - que la decisió del REINO DE ESPAÑA de retirar les euroordres per evitar que Bèlgica els tregui ‘ els colors’, paradoxes del Dret, pot obrir la porta a recórrer en empara a TOTS els implicats , davant el Tribunal Penal Internacional, i perllongar sine die, un conflicte al que es volia posar fi amb la ‘qüestionada’ aplicació de l’article 155 de la Constitució de 1978.

Antonio Mora Vergés