diumenge, 5 de novembre de 2017

ESGLESIA DE SANT JAUME I DE LA MARE DE DÉU DE L’ESPERANÇA DE FIGUEROLA DEL CAMP. TARRAGONA. CATALUNYA

Retratava al Josep Oliver Escarré, al davant de la façana de l’església parroquial de Figuerola del Camp, patrimoni Gencat ens diu que és una construcció barroca de planta de creu grega amb elements romànics integrats, a. L'interior presenta una cúpula semiesfèrica central que exteriorment es correspon amb un cimbori. Les estructures portants són pilars amb basament de pedra i acabats en capitells corintis, aquests pilars sostenen arcs de mig punt. El cor s'aixeca als peus de l'església


La façana recorda un temple clàssic. La porta d'arc rebaixat presenta brancals que imiten pilastres, amb grans basaments. Per damunt de la llinda hi ha un fris amb la inscripció "1789" i un frontó triangular amb un nínxol buit. La façana es troba coronada per un altre frontó resseguit per una cornisa de maó. El campanar s'aixeca als peus, a l'esquerra. Té planta quadrada amb dos cossos vuitavats damunt. L'edifici és de pedra i mamposteria.

En enderrocar-se la primitiva església, una part va ser utilitzada per a la construcció de la nova. L'espai que ocupava correspon actualment a la zona de l'altar, les dues sagristies i les dues capelles laterals. Se'n conserva la base de les dues parets laterals i la posterior, en les quals s'observen senyals de cànters. Cal destacar la façana est on es troba una petita finestra d'arc de mig punt i, a la façana nord, un notable rosetó.

L'església romànica de Figuerola apareix ja esmentada a la butlla del 1194, temps en que Figuerola formava part del Castell de Prenafeta. Posteriorment, en augmentar considerablement la població, va ser modificada (1488) i, per últim, enderrocada parcialment , en resten un arc de mig punt, una rosassa i una finestra, incorporats) per fer-ne una de nova i més gran al segle XVIII, amb els ‘ diners d’Amèrica’.

La nova església va ser construïda entre 1781 i 1789


El campanar va ser acabat el 1792

Va ser incendiada en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, acció criminal que rebria el recolzament de bona part de la Jerarquia de l’Església Catòlica mitjançat la CARTA COLECTIVA DE LOS OBISPOS ESPAÑOLES, a la que s’oposaria l’Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943. Fer aquesta mena d’explicacions, enlloc de la clàssica ‘ guerra civil’ que imposaven els vencedors, és èticament correcte, i políticament incorrecte. Els que tenim, ni que sigui petita, alguna projecció social, no PODEM ser còmplices d’aquesta mentida. En el meu cas, no m’ho perdonarien mai, els meus oncles ‘desapareguts’ en aquella comtessa bèl·lica que va comptar amb la col·laboració criminal ACTIVA d’Alemanya i Itàlia, la vergonyant actuació de la República Francesa, que contravenint les normes de Dret Internacional, lliurava al President Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d'octubre de 1940) als seus botxins, i el silenci miserable i covard de la resta de nacions mal dites ‘democràtiques’.


Posteriorment va reconstruir-se mitjançant donatius, per subscripció pública i prestacions personals. Ens agradarà tenir noticia de l’arquitecte autor de la reconstrucció i/o reforma a l’email coneixerxcatalunya@gmail.com

El 1946 s'acabà d'enguixar l'església i se'n reconstruí el cor

El 1956 va construir-se l'altar major i el cambril de la Verge de l’Esperança amb pintures de Maria Teresa Jou Paulet ( Barcelona, 1930 ). Ens agradarà rebre imatges del interior a l'email coneixercatalunya@gmail.com )
http://goigsaltcamp.blogspot.com.es/2009/04/figuerola.html
https://algunsgoigs.blogspot.com.es/2016/05/goigs-la-mare-de-deu-de-lesperanca.html
http://avallrestaura.com/portfolio/mare-de-deu-de-la-mare-de-deu-de-lesperanca/

Des del Conèixer Catalunya continuem la nostra tasca de recerca i divulgació del patrimoni històric i/o artístic, malgrat que com una bona part de la ciutadania de Catalunya ens sentim en estat de sock: les detencions del Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), no poden considerar-s fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ).

Llegia que per aquest fets el Jordi Ballart i Pastor (Terrassa, 8 de febrer de 1980) ha oficialitzat la seva renuncia a l’alcaldia de Terrassa, i a formar part del PSC.

El vídeo que es divulga a totes les televisions:
http://www.eldiario.es/catalunya/politica/MINUTO-Diada_13_685361458_15424.html
confirma – si calia – que la ‘igualtat davant la llei’ és únicament formal. Com a mostra les situacions de Rodrigo de Rato y Figaredo (Madrid, 18 de març de 1949) , de Iñaki Urdangarin Liebaert (Zumárraga, 15 de gener de 1968),...,per citar-ne un parell.

Recordem que la condició de parlamentari únicament es perd quan s’esgota el mandat pel que s’ha estat escollit.

El Sant Pare Benet XVI , en la seva visita al camp d’extermini d’ Auschwitz, el 28 de maig de 2006, interpel·lava a Déu pel seu silenci. En la visita a l’església parroquial advocada a Santa Magdalena i Sant Sebastià, a la Masó, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona, recordava el text de la Carta als Romans,12 :

Beneïu els qui us persegueixen, beneïu i no maleïu.

No torneu a ningú mal per mal; procureu tenir bona reputació davant de tothom.

Si és possible, en tant que depengui de vosaltres, viviu en pau amb tothom.

No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l'Escriptura: "Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor."

"si el teu enemic té fam, dóna-li menjar, si té set, dóna-li beure, que fent això apilaràs brases de foc sobre el seu cap.

No et deixis vèncer pel mal, sinó triomfa sobre el mal practicant el bé.

Reiterava la meva sempiterna pregaria davant la imatge del Sant Crist, Senyor; allibera el teu poble !.

1 comentari:

Lluís Barberà i Guillem ha dit...

Bon dia,

Estic fent un estudi sobre els sants Abdó i Senent i m'agradia saber si tens alguna publicació o saps d'on en puga traure.

El meu correu és flotant.43@gmail.com

Atentament,

Lluís Barberà i Guillem
Historiador
Alaquàs (l'Horta de València)