dijous, 23 de novembre de 2017

CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUT. BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

M’aturava a retratar – amb força dificultats materials – la capella d’una nau quadrangular, campanar d’espadanya i absis semicircular a la part més oriental, advocada a la Mare de Déu de la Salut de Blanes, a la comarca de la Selva.


Patrimoni Gencat ens diu que la seva orientació precisa és de Gregal a Garbí. Té la cobertura a dues aigües sobre volta de canó. L’accés conté unes escales de pedra i un aterrassament que inclou un banc corbat i que eleva l’entrada del carrer gairebé dos metres. L’absis i el presbiteri estan delimitats per un arc triomfal i a l’interior es mostren, sobre de l’altar, les imatges de veneració. Una d’aquestes imatges sembla ser encara l’original d’època barroca, que es va salvar del saqueig de 1936.

Pel que fa a la il·luminació, és reduïda, ja que només prové de la porta o de les petites, enreixades i baixes finestres que hi ha a banda i banda de la porta El mobiliari interior està format per bancs de fusta i d’obra adossats a les parets. Sobre el portal d’accés hi ha una petita fornícula d’arc de mig punt, coberta d’un teulat de fusta a dues aigües, que conté la imatge de la Verge sobre petites rajoles cuites i pintades, com s’indica, el 1996.

L’edifici està integrat al pujol de la part absidial i els edificis del voltant s’hi encavalquen fins al punt de compartir teulada.

Les primeres notícies d’aqueta esglesiola són de 1657, quan era una petita capella del raval fora muralles situat a l’antic camí de Lloret, en un indret de culte al voltant d’una font. Era la capella d’una barriada poblada de pagesos i bosquetaires.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM DE LA II REPÚBLICA, fou totalment destruïda i, durant els anys quaranta, fou reconstruïda.

Ens agradarà tenir noticia de l’autor d’aquesta reconstrucció a l’email coneixercatalunya@gmail.com

S’hi celebra o celebrava , cada 8 de setembre, la festivitat de la Verge, caracteritzada per la tradició de posar-hi gerres amb aigua beneïda i anissos.


Intentarem completar la relació d’edificis religiosos del terme de Blanes :

CAPELLA DE NOSTRA SENYORA DE L'ANTIGA. BLANES. LA SELVA, GIRONA, CATALUNYA
https://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2014/11/capella-de-nostra-senyora-de-lantiga.html

LA CAPELLA DE NOTRE-DAME DE L’ESPERANÇA DE BLANES
https://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/11/la-capella-de-notre-dame-de-lesperanca.html

CAPELLA DEL SANT CRIST DEL CEMENTIRI DE BLANES. LA SELVA. GIRONA.
https://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/11/capella-del-sant-crist-del-cementiri-de.html

LA CAPELLA DE SANT JOAN EVANGELISTA DE LA CASA AMADO CARRERAS. BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA
https://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2015/02/la-capella-de-sant-joan-evangelista-de.html

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DEL VILAR DE BLANES. LA SELVA. GIRONA
https://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/11/santuari-de-la-marededeu-del-vilar-de.html

LA OLYMPUS FE-100 ‘ LA MÀQUINA CATÒLICA’ . CAPELLA DE SANT JOAN BAPTISTA DEL CASTELL DE BLANES. LA SELVA. GIRONA
https://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/10/la-olympus-fe-100-la-maquina-catolica_643.html

SANTA BÀRBARA DE BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA
https://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/12/santa-barbara-de-blanes-la-selva-girona.html

ERMITA DE SANT FRANCESC XAVIER DE BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA
https://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/11/ermita-de-sant-francesc-xavier-de.html

SANTA MARIA ASSUMPTA DE BLANES. LA SELVA. GIRONA
http://relatsencatala.cat/relat/santa-maria-assumpta-de-blanes-la-selva-girona/1046434

CAPELLA DE L’HOSPITAL ASIL DE SANT JAUME. ADVOCADA A SANTA ANNA..
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2017/11/capella-de-santa-anna-de-lhospital-asil.html

Els dies passen, i dissortadament es manté la situació de presó de Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), que podem considerar com fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ), continua. El mateix succeeix amb l’exili forçat de Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957), Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 1971, Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 1975)i Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, Girona, 29 de desembre de 1962) 130è president de la Generalitat de Catalunya; En cal persistir i fer arribar a l’Altíssim les nostres pregaries per la llibertat dels uns i pel retorn en llibertat dels altres.


Sobta el silenci de la Jerarquia de l’Església Catòlica del REINO DE ESPAÑA, que beneïa la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i assumia tot l’horror que allò va desfermar .
https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf

Recorda sempre.


Per intermediació de la Mare de Déu de la Salut, aixecava la meva pregaria a l’Altíssim, Senyor, allibera el teu poble!

Antonio Mora Vergés

Cap comentari: