dijous, 9 de novembre de 2017

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE PERAFORT. TARRAGONÈS. CATALUNYA

Llegia a patrimoni Gencat que l’any 1727, els parroquians de Perafort del Codony, de les Franqueses i de Puigdelfí es reuniren per decidir el trasllat de l'antiga parròquia del Codony (edifici del segle XIV, reformat posteriorment), que havia estat en servei fins el 1726 quan ja les cases del Codony es devien haver anat traslladant a poca distància de la vila de Perafort.

La decisió fou aixecar una nova església al nucli de Perafort, les obres foren dirigides per Pere Magrinyà dels Quarts, Miquel Bardina de Perafort, Josep Sanahuja de Puigdelfí i Pere Torrella del Codony.

Aquesta nova església, per a la construcció de la qual s'empraren tots els materials de l'església vella, prengué el nom de Sant Pere del Codony o de Perafort, fins que, el 1842, en fusionar-se tots dos termes, s'arraconà definitivament el nom "del Codony".

En els dies foscos que començaven amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, acte criminal recolzat per la Jerarquia de l’església catòlica amb la CARTA COLECTIVA DE LOS OBISPOS ESPAÑOLES (1937) https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdfes conta el parer de la Santa Seu, i l’oposició d’una minoria, molt significament l’Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=3221 desaparegueren els retaules que hi havia, entre els quals cal destacar el de l'altar major, una Dolorosa i un Crist, gòtics, procedents de l'antic Codony; el retaule del Roser de F. Bonifàs [Francesc Bonifaç i Massó (Valls (Tarragona), 1735 - Tarragona, 1806)?] -escultor de Valls resident a Tarragona- del 1792.

Un altre retaule, el de Sant Sebastià -també gòtic- no fou cremat sinó recollit pels Serveis Artístics de la Generalitat, encara que no se sap on va anar a parar.

De l’edifici ens diu patrimoni Gencat que és de planta basilical de tres naus amb tres trams cadascuna. La central acaba amb un absis semiesfèric sobre trompes daurades. A aquest darrer sector, hi ha frescos(1940) de Guillem Soler i Gatvillaró (Tarragona, 1905 – Barcelona 1971) amb escenes de la vida de Sant Pere. A banda i banda de l'altar hi ha portes neoclàssiques.

El cor se situa sobre un arc escarser que hi ha al primer tram de la nau principal. Les tres naus estan dividides per arcs i pilastres amb arcs faixons que reforcen la volta de la nau central. Entre arc i arc hi ha sis finestrals, per sota dels quals corre una cornisa que dóna unitat a la nau central.

A les naus laterals es formen capelles: tres a l'esquerra i dues a la dreta; ja que la primera d'aquest costat està ocupada pel campanar. Comunicades entre sí per arcs de mig punt, a la primera, a mà esquerra, hi ha el baptisteri amb pintures de Guillem Soler i Gatvillaró (Tarragona, 1905 – Barcelona 1971) , posteriors i més senzilles.

La pila baptismal imita les d'època romànica.

De façana senzilla, té un frontó triangular, un ull de bou i una porta amb arc escarser, de carreus ben treballats.

A mà dreta hi trobem el campanar, de planta quadrada, al primer cos, i vuitavada, al segon.

Ens agradarà rebre imatges del interior de l’església que trobàvem tancada, en la nostra segona visita a Perafort, on us recomanem MOLT les coques de recapte del Forn Ribas, situat face to face de la façana de l’església de Sant Pere, i des d’on fèiem aquesta fotografia.



------------------------------------------------------------------------------------------

altressí.


Al Conèixer Catalunya les nostres matèries d’interès es centren bàsicament en qüestions del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya , i no acostumen a fer referència als fets ‘quotidians’ de la nostra existència com a nació.

Les detencions del Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), no poden considerar-se fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ).


Llegia que per aquest fets el Jordi Ballart i Pastor (Terrassa, 8 de febrer de 1980) ha oficialitzat la seva renuncia a l’alcaldia de Terrassa, i a formar part del PSC.

El vídeo que es divulga a totes les televisions:
http://www.eldiario.es/catalunya/politica/MINUTO-Diada_13_685361458_15424.html
confirma – si calia – que la ‘igualtat davant la llei’ és únicament formal. Com a mostra les situacions de Rodrigo de Rato y Figaredo (Madrid, 18 de març de 1949) , de Iñaki Urdangarin Liebaert (Zumárraga, 15 de gener de 1968),...,per citar-ne un parell.

Recordem que la condició de parlamentari únicament es perd quan s’esgota el mandat pel que s’ha estat escollit.

El Sant Pare Benet XVI , en la seva visita al camp d’extermini d’ Auschwitz, el 28 de maig de 2006, interpel·lava a Déu pel seu silenci. En la visita a l’església parroquial advocada a Santa Magdalena i Sant Sebastià, a la Masó, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona, recordava el text de la Carta als Romans,12 :

Beneïu els qui us persegueixen, beneïu i no maleïu.

No torneu a ningú mal per mal; procureu tenir bona reputació davant de tothom.

Si és possible, en tant que depengui de vosaltres, viviu en pau amb tothom.

No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l'Escriptura: "Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor."

"si el teu enemic té fam, dóna-li menjar, si té set, dóna-li beure, que fent això apilaràs brases de foc sobre el seu cap.

No et deixis vèncer pel mal, sinó triomfa sobre el mal practicant el bé.

Reiterava la meva sempiterna pregaria davant la imatge del Sant Crist, Senyor; allibera el teu poble !.

Cap comentari: