El Mapa de patrimoni ens diu que la primera referència documental de la capella de Sant Martí data de l'any 1026, en motiu d'una donació de la mateixa al monestir de Sant Cugat. A finals del segle XI torna a citar-se com a propietat del monestir, juntament amb la de Sant Romà, que podria correspondre a la de Tiana. L'any 1120 el pontífex Calixte II va sancionar al citat monestir en motiu de la possessió de l'ermita. La següent notícia de Sant Martí la trobem al segle XVI, quan apareix associada a la propera masia de Can Galceran de Vall. A la darreria del segle XVIII s'esmenta un cementiri, on van sepultar-hi fins el 1814, quan la capella es trobava en estat ruïnós. Unes visites pastorals del segle XIX ens revelen que aquest mateix segle va ser restaurada, i va canviar la seva advocació per la de la Verge del Pilar. Pels volts del 1854 va passar a formar part, juntament amb la masia, de la finca de Can Ribas, propietat dels Calonge Ribas. En ple segle XX la finca va ser urbanitzada, i la capella de Sant Martí i Can Galceran de Vall van quedar inclosos dins unes instal·lacions esportives. Durant la construcció de l'autopista B-20 hi va haver una important mobilització ciutadana per evitar-ne l'enderroc, fet que va permetre salvar-la.
Patrimoni Gencat ens amplia ; el document més antic on es menciona aquesta capella és del 1027 i es tracta d'una donació. També es troba esmentada a una escriptura de definició d'alou de l'any 1067, de la Canonja de Santa Creu i Santa Eulàlia. A l'acta de consagració de l'església de Tiana consta amb el nom de Santa Susanna (1104).
Sant Martí, la Verge del Pilar, Santa Susanna,..., NO FORMA part de les instal·lacions del Club Esportiu, s’hi pot accedir LLIUREMENT, i està encerclada amb filferro per evitar – fins on sigui possible – l’actuació de brètols, vàndals, i altres ‘tribus’ que proliferen avui per la terra catalana. M’explicaven que recentment s’hi feia una celebració litúrgica en ocasió de Sant Martí.
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/09/sant-marti-de-la-b-20-montgat.html
En questa ocasió podia accedir al interior, com podeu veure.
Aprofito per insistir en que tant
el text, com les fotografies poden ser reproduïdes lliurement.
La capella, al meu modestíssim entendre, té un ‘aire’
Pallàs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada