L'any 1905 es traslladen les despulles de Víctor Balaguer Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824 – Madrid, 14 de gener de 1901 ) del panteó de la família Samà al nou panteó monumental, erigit a la seva memòria pels seus hereus.
Aquest monument fou projectat per Bonaventura Pollés i Vivó (Barcelona, 1857 - Sevilla, 1918), arquitecte, tallat per Alfons Juyol Bach (Barcelona, 1860 - 1917) i enlairat pel constructor Joan Sas i Gorgori.
Patrimoni Gencat ens diu ; monument funerari compost d'una base rectangular que descansa sobre un paviment de pedra que forma un graó, un pedestal de planta rectangular de cares llises i les inscripcions següents: Víctor Balaguer. Sin amor para mi lo tuve para todos. Més un coronament format per un altar i un sarcòfag. La base conté dues làpides inclinades treballades en relleu i amb motius florals. Aquestes contenen inscripcions en llatí de les dades de naixement i mort de Víctor Balaguer i la seva esposa Manuela Carbonell Català ( + Madrid, 20 de juny de 1881) L'altar està ornamentat amb traceria ogival, plecs de roba i escuts amb les barres de Catalunya, la creu de Sant Jordi, Vilanova i inicials. El sarcòfag -rectangular i amb la coberta a dues vessants- està dividit en bandes, treballat amb motius florals i amb inscripcions.
https://www.vilanova.cat/doc/doc_41140851_1.pdf
El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926) defineix els darrers sis anys com ‘ un somni’ en el que ha tingut ocasió de conèixer veritablement una bona part de Catalunya.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada