divendres, 23 de març de 2018

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ANTONI ABAT. VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall Vallès Occidental, 2 de maig de 1926) davant la façana de l’ actual Església parroquial de Sant Antoni Abat, edifici d'estil barroc i neoclassicista del que se’n dia a pàgina de l’ajuntament; el campanar barroc està separat de l'església. els dos elements, església i campanar, estan protegits com a béns culturals d'interès local. El primer temple data del segle XIV. L'any 1663 s'acordà la construcció d'un nou temple parroquial. L'obra va començar per l'aixecament del campanar (1670 - 1706), ens diferents etapes constructives seguint el projecte de Fra Josep de la Concepció, nom religiós de Josep Ferrer (Valls, 1626 – Nules, 12 de febrer de 1690), anomenat “el Tracista” pels seus contemporanis, fou l'arquitecte classicista català més destacat de la seva època.


La pancarta que llueix davant de l’edifici és testimoni fidel de la ‘precarietat democràtica’ en que es desenvolupa la vida l’any 2.018.

Quan s'havia d'iniciar la construcció de l'església, la Guerra de Successió ajornà l'obra que no començà fins el 1734.
El 1771 es va beneir, quan encara no era acabada.

El 1790 es reprengué la construcció i s'enderrocà l'antic temple.

Les obres es van interrompre en varies ocasions i el 1831 es tornà a beneir, un cop acabades les naus.

La façana de Sant Antoni s'acabà el 1879.

En els dies foscos que seguien a la sedició els militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà , l’edifici va sofrir greus destrosses.

La reconstrucció s'inicià al acabar la guerra i es prolongà fins el 1977, amb la intervenció a la façana de la plaça de les Neus. Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’arquitecte – possiblement de Regiones Devastadas – autor de la reconstrucció.

L'àngel que coronà el campanar fins el 1936 era una peça de 2,7 metres realitzada en coure per Joan Pau Coca i i Eudald Valls , calderers, que va seguir el model original de l'escultor Miquel Llavina*.

* foren tres les generacions de Llavina escultors de Barcelona (d´origen castellenc): Miquel Llavina pare (= 1688), Miquel Llavina fill (= 1728) i Gaspar Llavina nét (= 1730). El primer col·laborà amb el seu sogre Domènec Rovira al retaule de la Santa Creu i Santa Magdalena de Figueres (1665); fou el dissenyador del frontispici de la façana de la catedral de Girona (1680); un dels prohoms del nou «gremi d´escultors de Barcelona» (1680); i també fou l´autor d´un gran retaule barroc a Llagostera, per import de 2.575 ll. (acabat el juny de 1688 i malauradament cremat el 1936); deixà inacabat l´altar-retaule de la Mare de Déu del Coll per haver-li sobrevingut la mort el novembre de 1688, tenia 54 anys

L’any 1996, l'àngel fou reconstruït de nou, i en aquesta ocasió l'obra ha estat de l'escultor vilanoví Fidel Claramunt Lacueva (1929 - 2010). https://www.vilanova.cat/doc/doc_42910218_1.pdf

Patrimoni Gencat ens diu ; edifici de planta basilical de tres naus, amb capelles laterals. Té dues façanes, una a la plaça de Sant Antoni i l'altra a la plaça de les Neus. Les cobertes són de volta de canó a la nau principal i d'arestes a les laterals. La façana de la plaça de Sant Antoni presenta quatre grans columnes de capitell compost, amb entaulament llis i frontó triangular. Té tres portes d'accés d'arc de mig punt, la del centre més elevada. A la part central d'aquesta façana hi ha una fornícula amb la imatge de Sant Antoni. La façana de la plaça de les Neus té un cos avançat amb obertures ogivals i de mig punt, una única porta d'accés a l'interior del temple, una rosassa i un frontó triangular de coronament.

L'any 1663 s'acordà la construcció d'un nou temple parroquial en substitució del del segle XIV. L'obra va començar per l'aixecament del campanar (1670-1706). Quan s'havia d'iniciar la construcció de l'església, la guerra de Successió ajornà l'obra, que no començà fins el 1734. El 1771 es va beneir, quan encara no era acabada. El 1790 es reprengué la construcció i s'enderrocà l'antic temple. Les obres es van interrompre de nou el 1800. entre el 1826 i el 1830 es tornà a treballar i el 1831 es tornà a beneir, un cop acabades les naus. La façana s'acabà el 1879. En els dies foscos que seguien a la sedició els militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà , l’edifici va sofrir greus destrosses. La reconstrucció s'inicià en acabar la guerra i es prolongà fins el 1977, amb la intervenció a la façana de la plaça de les Neus.

Vilanova i la Geltrú, necessita i demana més d’una visita. Poseu a la vostra agenda.

Donec perficiam


Antonio Mora Vergés