diumenge, 11 de març de 2018

LA FAROLA DE VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF. CATALUNYA

En el viatge que fèiem el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Ocidental, 2 de maig de 1926 ), i l’Antonio Mora Vergés ( l’Argentera, Camp jussà de Tarragona, 01.01. 1951 ) , retratava entre altres edificis singulars la Farola de la que no en sabia trobar dades a : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Vilanova_i_la_Geltr%C3%BA

Si venturosament en aquesta ocasió a 53 de 68 de :
https://www.diba.cat/documents/429042/11afb7bc-2139-4166-9328-ba635f9e8615

Conegut popularment com la Farola, el Far de Sant Cristòfol encara acompleix amb la seva missió de fer de guia per als navegants.

La primera senyal marítima va ésser instal·lada a Vilanova l’any 1834 i era molt limitada en alçada i en la projecció de llum
L’any 1864, la Direcció General d’Obres Públiques va posar en marxa un pla d’enllumenat de les costes i va adjudicar les obres d’un nou far, el segon, al constructor Antoni Pons. Aquest segon far es va inaugurar l’agost de 1866, rudimentari encara, però que millorava l’anterior; funcionava amb petroli i arribava a les nous milles de llum fixa. Aquest far era una torre de set metres que s’accedia mitjançant unes escales de cargol i s’alçava al centre de la façana sud d’un edifici destinat a habitatge dels faroners.

El far de 1866 es va enderrocar l’any 1902.

El tercer, l’actual Farola, va ser inaugurat el 16 d’abril de 1905, i l’encesa el dia 1 de maig del mateix any. Va ser fet amb pedra de la Mata i va quedar unida a l’edifici dels faroners. Va ser construït per l’empresa A. Pascual i Cia.

L’any 1918, es va substituir el petroli per l’electricitat com a font d’energia. El far té tres passades de llum de cara a la mar i tres, de cara a la muntanya, amb un abast de trenta-dues milles marines, que ha esdevingut un dels més significatius de la costa catalana

El Far continua en funcionament i només es va interrompre la seva activitat durant els dies foscos que seguien a la sedició dels miliars feixistes encapçalats pel general Franco conra el govern LEGÍTIM de la II Republicà, crim execrable que els ‘guanyadors’ qualificaven de ‘Guerra Civil’, i la Jerarquia de l’Església Catòlica/feixista de ‘CRUZADA NACIONAL’. Els primers ens tornen a tenir de genolls, els segons, com predeia Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), son en l’actualitat un espècie en perill de extinció.


La Farola té una alçada de 21 metres, amb una escala de cargol de 98 esglaons i, al seu cimbell, hi ha el focus reflector compost de tres complexes òptics, als quals, una màquina de rellotgeria dóna un moviment rotatiu. El Far emet un missatge clar, inequívoc i únic amb un grup de 3 llampecs blancs cada 8 segons i té un abast nominal de 19 milles (35,188 Km.)

Els torrers eren les persones encarregades de tenir cura del bon funcionament dels fars, on vivien amb les seves famílies. A part de l’habitatge, al far hi havia taller, sala de màquines, magatzem, dipòsits de combustible i despatxos, entre altres. Era una feina dura i solitària, no gaire ben pagada i amb un reglament digne de l’exèrcit.

La jornada laboral dels torrers començava a la tarda, abans de la posta de sol, durava tota la nit i acabava al matí. La rutina diària dels torrers consistia en la comprovació de la maquinària de rellotgeria, la làmpada i el combustible per al funcionament del far, l’encesa abans de la posta de sol, la vigilància nocturna, l’apagada del far, la neteja i la preparació per a l’endemà. El torrer vigilava i anotava qualsevol anomalia o incidència, l’estat atmosfèric, el vent i els diversos llums a la vista.

Amb el temps, els fars incorporaren diferents innovacions tecnològiques i això modificà les tasques dels torrers. El torrer deixà de vigilar durant la nit i va esdevenir el tècnic de comprovació de sistemes i de manteniment, encarregat de resoldre les incidències quan saltava l’alarma.

Actualment els fars estan connectats informàticament a l’Autoritat Portuària i els telèfons mòbils permeten que el tècnic de guàrdia rebi l’alarma directament. Ja no hi ha torrers que visquin als fars.

Actualment encabeix el Museu del Mar. A l’any 2003, és va arranjar el jardí exterior i es va construir un porxo, segons projecte de l’arquitecte Antonio Palacios Asensio.

Dinàvem a Peixos Victòria i em sorprenia l‘altíssim nombre de venedors / captaires que pul·lulaven entre les taules, en els primers dies del mes de març, això és una evident mostra de que EL REINO DE ESPAÑA NO VA BIEN, i de retruc tampoc CATALUNYA i VILANOVA I LA GELTRÚ.

FACEBOOK ESPAÑA m’ha bloquejat, he enviat un missatge a Mark Elliot Zuckerberg. Intuyo que esto es una persecución politica en aplicación del articulo 155. Mark Elliot Zuckerberg, tienes algun empleado que se sirve de facebook

Malgrat això, i atès el fet que la conservació del patrimoni històric i la seva documentació son un imperatiu ètic per als catalans, continuarem fidels per sempre més al servei d’aquest poble.

Feu-ho córrer per les xarxes socials – també, també per facebook – i a qualsevol mitjà català’ i democràtic – dissortadament no son gaires – que se’n vulgui fer ressò.

Antonio Mora Vergés