divendres, 16 de març de 2018

IN MEMORIAM DE LA CASA OLIVELLA. VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF. CATALUNYA

Visitàvem Vilanova i la Geltrú i entre molts altres retratava l’edifici de 1868 amb façana a la plaça de la Vila i a l'Avinguda de Francesc Macià, que va ser propietat de Manuel Olivella i Samà.


És un magnífic casal de tipus romàntic amb les façanes ritmades amb pilastres estriades (amb curioses figuretes entre les estries) i amb ornamentació ricament esculpida sobre les finestres. S'obren a balcons tancats amb balustres al primer pis i amb barana de forja al segon. Corona la façana un capcer on hi figura l'any de construcció.

L’any 1868 es va construir l’edifici de la façana enfrontada al Consistori, cantonada amb el carrer Caputxins, segons projecte del mestre d’obres Josep Salvany i Juncosa (Vilanova i la Geltrú 24 de juny de 1825 - 1898?), del qual es conserven els plànols de la casa, titulats Casa de José Olivella.

La casa allotjà als baixos la primera estació telefònica de Vilanova i la Geltrú. Posteriorment s'instal·là l'Ideal Hotel – dels que ens agradarà rebre’n imatges a l’email coneircatsalunya@gmail.com ) i més tard la clínica del doctor Isidre Magrinyá Sanromà, germà de Joan Magrinyà Sanromà. Actualment s'hi apleguen vàries Regidories i serveis municipals.

https://www.vilanova.cat/doc/doc_15183215_1.pdf

http://www.vilanova.cat/doc/doc_21492185_1.pdf

Patrimoni Gencat en fa aquesta descripció; edifici entre mitgeres, que fa cantonada entre la plaça de la vila i l'avinguda Francesc Macià. És de planta gairebé quadrada i consta de planta baixa i dos pisos. La façana principal dona a la plaça de la vila i és de composició simètrica. A la planta baixa hi ha tres obertures; la central, d'arc carpanell, dona accés a l'edifici, i les altres dues, d'arc escarser, a les botigues. Al primer pis hi ha tres balcons, el central més ample. Tots tres tenen barana de balustres i estan sostinguts per grans cartel·les. Al segon pis hi ha també tres balcons, més senzills i amb baranes de ferro forjat. Totes les obertures són d'arc rebaixat i tenen motllures amb decoració vegetal a la part superior. Després de les cambres d'aire, coronen l'edifici una cornisa, una barana de gelosia i un petit frontó central, on apareix la data del 1868. El terrat és a la catalana. La façana lateral té una estructura similar a la principal. A la porta d'accés i damunt la cartel·la central, apareixen les inicials M. O (Manuel Olivella). Són interessants el pati central i l'escala principal, així com els espais de la planta principal, que conserven les característiques originals.

Molts dels lectors no havien nascut quan moria ‘oficialment’ el dictador F.Franco, i no tenen consciència de la seva manifesta mala voluntat, vers Catalunya i els catalans, des de 1978 en matèria de ‘recuperació’ de la memòria històrica en l’àmbit patrimonial i en altres, es podia haver fet molt, i dissortadament s’ha fet poc o res. Ara un altre gallec M.Rajoy, recupera aquella ‘manifesta mala voluntat, vers Catalunya i els catalans’, i ens ho posa un xic més difícil.

les Reials Guàrdies Catalanes tenien com a lema en llatí Donec perficiam , que significa «fins a reeixir», «fins a aconseguir-ho»; l’oficial d’artilleria de la Bateria L.1 quan feia el servei militar es deia LUIS ANTONIO PARAREDA VALCARCEL, i el seu lema familiar era eadem mutata resurgo , ambdós defineixen perfectament el nostre tarannà com a poble.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com