dissabte, 24 de març de 2018

LA MASIA FONT ROSADA I LA CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DEL ROSER. ESPARREGUERA. LLOBREGAT JUSSÀ. [ BAIX LLOBREGAT]. CATALUNYA

Retratava la masia dita Font Rosada que patrimoni Gencat ens descriu així ; orientada al sol naixent de planta quadrada, estructurada en planta baixa, dos pisos i golfes. A la part posterior hi té dos cossos semicirculars adossats que tenen diverses dependències a la part inferior, entre les que destaca una capella amb una porta de caràcter romànic. El conjunt està cobert a quatre aigües rematada amb un ràfec amb canal fet de teula àrab i una claraboia al mig. Totes les façanes tenen moltes obertures, disposades de forma regular i ordenada. Està feta amb maçoneria, arrebossat i pintat de rosat el fons i blanc els ornaments (marcs d'obertures, sanefes d'esgrafiats florals que separen nivells o també al remat de la façana). Els cossos semicirculars presenten una balustrada amb arcs trilobulats i arcuacions cegues combinades amb esgrafiats. Al costat d'una porta lateral hi ha un pedrís. L'interior del cos principal queda distribuït de forma simètrica entorn a un espai que coincideix amb la claraboia.


Feia una consulta a internet, capella de la Font Rosada, el resultat contra el ‘tontisme generalitzat’ és negatiu. Consulto l’enciclopèdia de Catalunya ‘ La Gran’, cap dada. El Mapa de Patrimoni Cultural, fa un COPIAR/PEGAR de Patrimoni Gencat.

Tampoc a : http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/afcecemc/searchterm/Esparreguera/order/title

http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/Esparreguera/field/all/mode/all/conn/and/order/title/ad/asc

Em queda la carta del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) – que jugaré com sempre - , i la petició ‘urbi et orbe’ , a qualsevol entitat i/o persona que sàpiga l’advocació que té o tenia aquella capella ‘amb una porta de caràcter romànic’, alhora – demanar no fa pobre- agrairem infinitament la tramesa – si existeixen – d’imatges d’aquesta capella a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Rebia amb catalana puntualitat un email des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya (ARXIU GAVÍN) en el que em deien;

L’agregat de Can Castells(Esparreguera-Baix Llobregat) te dues capelles:

La Capella de la Marededeu del Roser, de la Font Rosada, sense culte l’any 1983.



Data fotografies 6-VIII-1983

I la de Sant Josep, dels Pares Benedictins, a Can Castells (Esparreguera-Baix Llobregat)

També voldríem tenir noticia de l’autor, i de l’esgrafiador d’aquest edifici i/o de la seva reforma al segle XIX.

Llegia que l 'origen d'aquesta casa es remunta al matrimoni d'Antoni Font i la filla de Can Castells, anomenada Rosa, propietaris de la masia veïna. Em pregunto, si es posava el cognom de l’Antoni, perquè enlloc del cognom de la Rosa [ Castells], es posava un adjectiu ‘rosada’?.

Em sorprenia també llegir que aquesta masia comptava amb la primera impremta que tingué el municipi, atès que es considera ‘inventor’ de la impremta a Johannes Gensfleisch zur Laden zum Gutenberg (Magúncia, vora 1398 - Magúncia, 3 de febrer de 1468) , i la impremta arribava a Barcelona entre 1472 i 1473, prenen gran importància molt aviat. Lògicament si la masia és del segle XIX, a Esparreguera va trigar molts segles en arribar, oi?. També d’això ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Sempre, sempre, sempre, afegim la nostra petició per completar dades, noms, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs,.., advocacions,..., ho fem perquè el patrimoni històric i/o artístic, la seva conservació i la seva correcta documentació per als catalans és un imperatiu ètic.

Esparreguera, el Llobregat jussà [ BAIX LLOBREGAT], Catalunya us ho agrairan.

Antonio Mora Vergés

El Joan Tejedor Baltasar, em feia arribar un fragment de l’excel·lent treball "L'art tipogràfic a Esparreguera" de Rafael Subirana Ollé (1908-2007), en el que en relació a Font-Rosada explica que és una masia senyorial de moderna construcció comparada amb altres d’existents al terme. Va ésser edificada per Antoni M. de Font i de Boter (Barcelona, Barcelonès, 1860-1894) , cunyat d’en Pau Bertràn i Bros (Collbató 1853 - Esparreguera 1891), aquest fill de Collbató, distingit poeta i folklorista, excel·lent investigador dels nostres costums, que publicà valuosos llibres que encara avui són considerats de primera importància per la seva documentació popular.

Joaquim Pedrosa era el ric propietari de la gran i antiga masia, coneguda per can Castells del Mas, situada a pocs metres de Font-Rosada. El matrimoni Pedrosa havia tingut dues filles: la pubilla es casà amb Pau Bertràn i Bros, que passà a viure al mas, i la petita maridà amb n’Anton M. de Font i de Boter, que va determinar construir una masia pairal pròpia. En Font i de Boter també tingué aficions literàries, encara que mai arribà a l’altura del seu cunyat Bertràn i Bros. El fet que la muller d’en Font es digués Rosa féu que el marit bategés la nova estada amb el nom de Font-Rosada. En els primers fulls d’aquesta breu història de les impremtes locals es diu que la d’en Màrius Bas fou la primera impremta pública de la vila, així és. Això no obstant, abans, uns anys enrere n’Antoni M. de Font i de Boter, n’havia instal·lat una de petita per al seu ús particular a la seva casa de Font-Rosada, l’any 1889. Almenys en aquesta data imprimí l’únic treball del qual es té coneixença fins avui en dia.

Aquest treball és una còpia impresa d’un vell manuscrit redactat a mitjan segle XVII per Albert de Torme i Liori, “doctor en ambos derechos”, segons diu en Font i de Boter en el pròleg del llibre. Aquest té 128 pàgines sense comptar les 14 del pròleg d’una mida de 10 centímetres per 15. Està escrit en llengua castellana i es refereix a alguns fets de la guerra a Catalunya. La narració comença l’any 1639. El títol és el següent: Micelláneos Històricos y Políticos sobre la Guerra de Cataluña desde el año MDCXXXIX. Com que no és pas necessari transcriure aquí el text del llibre, sols faré esment de les particularitats d’aquest en allò que fa referència a la part interessada de la impremta. Segons expressa en Font i de Boter, el llibre fou imprès per ell mateix a la impremta que tenia per al seu ús particular. A més afegeix, que es compondrà de tres toms, i el segon sortirà l’1 d’abril del 1890. De les investigacions que he fet, ningú no sap res de la publicació del segon tom ni de cap altra cosa més impresa a la impremta de Font-Rosada, o sia que el llibre en qüestió representa l’únic conegut fins ara. Segons expressa el mateix Font al final del llibre, l’edició constava de 100 exemplars; això no obstant, l’impressor-editor no complí rigorosament el propòsit puix es creu, pels molts que de tals llibres corren per les llibreries de vell, que devia fer-ne alguns més.. N’Antoni M. de Font i de Boter no era un impressor dotat de la polidesa indispensable per a la impressió de llibres. N’és prova evident aquest mateix Micelláneos, en el qual, en fullejar-lo es veu tot seguit el poc gust de l’impressor. Malgrat això, s’ha de reconèixer a honor seu, que té molt de mèrit i demostra que posseïa una intel·ligència culta i amor a la tradició.

Per referències obtingudes verbalment d’un llunyà familiar del propietari de Font-Rosada, que resideix a l’atractiu poblet de Collbató, per cert amic dilecte i gran propulsor de l’obra cultural de la nostra terra, Sr. Joan Rogent, ha sigut possible el coneixement de la mort prematura d’en Font i de Boter, del qual com del seu cunyat Pau Bertràn i Bros, que també morí jove, podien esperar-se moltes obres valuoses. La mort els privà d’un millor desenvolupament en les seves inspiracions intel·lectuals; i en allò que fa referència a n’Antoni M. de Font i de Boter podia esperar-se que donés més floriment amb els seus impresos a la nostra història local de les impremtes.

De fet, cal considerar ben palesament que la impremta de n’Antoni M. de Font i de Boter, tant pel seu caràcter d’utilitat privada com per trobar-se lluny de la vila, influís molt poc o gens, es pot ben dir en l’àmbit cultural i industrial d’Esparreguera, i, per tant, mai no es podrà posar, encara que es descobreixin altres coses impreses, al costat de les impremtes d’en Màrius Bas, de l’Albert Galceran i tampoc de les tres que actualment existeixen, per les diferències ja expressades.

La nota impresa en la darrera plana de Miscelláneos esmentada abans, interessant pel coneixement històric de les impremtes esparreguerines, textualment, diu així: “A mayor ilustración de la Historia patria, se imprimió este primer tomo de los MISCELLANEOS HISTORICOS Y POLITICOS SOBRE LA GUERRA DE CATALUÑA DESDE EL AÑO 1639 por D.Alberto Torme y Liori, Doctor en Ambos Derechos. Por D.Antonio Maria de Font y de Boter en la imprenta particular que posee en su casa Font-Rosada, término de la villa de Esparraguera, y acabóse a los 15 dias andados del mes de Noviembre del año de la Encarnación del Verbo el mil ocho cientos ochenta y nueve años”. “LAUS DEO”

Subirana,R. "L'art tipogràfic a Esparreguera".

El patrimoni històric i/o artístic, la seva conservació, i àdhuc la correcta documentació son per als catalans un imperatiu ètic.

Antonio Mora Vergés