El nom ha estat adoptat, pels prehistoriadors, del terme popular bretó (men, ‘pedra’, hir, ‘llarga’).
A les darreries del segle XIX, foren molt populars; després llur estudi ha estat menystingut, car sovint hom ha considerat que no era segur el caràcter prehistòric de moltes pedres dretes tradicionalment classificades com a menhirs.
La imatge recollida per Lucien Roisin Besnard (L. Roisin) (París, 1884 - Barcelona, 16 de febrer de 1943) desconec si encara està dempeus, i llevat d’error podria afirmar que com tantes i tantes meravelles és una obra de l’arquitecte diví.
Les dades sobre L. Roisin són poc precises, els seus estudis, la seva joventut, les seves experiències , que el farien mereixedor de ser cridat a Barcelona per l’Àngel Toldrà Viazo (Barcelona, 1867-1956).
Va néixer a París i s'especula sobre el començament de la seva activitat fotogràfica al barri de Montmartre de la capital francesa.
No hi ha consens tampoc sobre la data de l'arribada a Barcelona, es pot afirmar però, que al voltant de 1912 ja s'havia establert a la ciutat, l’afirmació vindria sustentada a partir de les postals conservades i d’una menció a La Vanguardia; http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1914/01/20/pagina-14/33329005/pdf.html
Preguntava a les meves fonts de Blanes, si existeix aquesta roca, i els demanava que la fotografiessin en cas afirmatiu, i en cas contrari que aclarissin – si és possible - , quan va caure i/o es va enderrocar.
Rebia un email del Joan Carné Pla en el que em deia ; he vist que parles d’un menhir de Blanes que no saps si encara existeix.
Doncs bé, resulta que jo fa 52 anys que vaig a Blanes i moltíssimes vegades ens banyem al costat d’aquest menhir, a la cala “Sa Forcanera”, situada al costat de Llevant del poble i entre el Convent i el Jardí Botànic “Mar i Murtra”, molt important i interessant de veure.
A la cala només i tenen accés uns pocs apartaments situats a la part alta, i els que podem arribar-hi en barca. Nosaltres i accedim amb una petita barca, una menorquina.
T’envio una fotografia en la que veuràs el menhir. Vaig fer que es veies al lloc de la mossegada el templet que es a la part baixa del Jardí Botànic.
I un altre que es veu la cala des del templet. Si et fixes es veu també el menhir.
Espero que estiguis ben confinat i be de salut.
Una abraçada
Joan
Li enviava còpia d’aquesta publicació amb la meva gratitud, i reiterant-li el desig de continuar en la tasca de recuperar l’obra del seu avi Joan Maurici Pla Pelegrí Sant Llorenç Savall, 6.05.1883 + Terrassa, 19.04.1981 ) a la seva població natal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada