dilluns, 14 d’octubre de 2019

SANTA JUSTA I SANTA RUFINA. LLIÇA D’AMUNT. EL VALLÈS ORIENTAL.

Tornàvem del que havia qualificat com ‘crònica d’una sortida deliciosa per les terres de la comarca D’osona, en la que visitàvem la Font de Sauva Negra, Santa Maria Savall dita també de Sauva Negra, el nucli antic de Centelles, i el Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda de Balenyà.

Li guardava al Pere Albert com a comiat, l'església de Santa Justa i Santa Rufina, al terme de Lliça d’Amunt, isolada en un pla proper a la riera de Tenes en un indret arbrat.


És un edifici de nau única coberta amb embigat de fusta a dues vessants i absis semicircular amb volta de quart d'esfera. La nau i l'absis es comuniquen per un ampli espai presbiteral. Al centre de la nau van apareixen dos murs transversals, d'uns 40 cm d'alçada que probablement corresponen a una la construcció anterior al segle XII i dels quals se'n desconeix la funció. L'absis presenta decoració d'arcuacions separades per lesenes i tres finestres de doble esqueixada.

Vista interior de l'església. Jordi Contijoch Boada

Al costat de tramuntana hi ha la capella del Roser d'època barroca. En la restauració es va eliminar el cos de la sagristia adossat a la capella però s'ha mantingut el basament del mur a manera de petit terraplè.

L'accés es realitza per la portalada adovellada del mur de migdia, precedida pel clos del cementiri. A la façana de ponent s'alça el campanar d'espadanya que forma un angle amb el mur de tramuntana i mostra quatre obertures.

Parimoni Gencat
ens diu que és un edifici romànic de tipus llombard dels segles XI-XII.

És esmentat des del 1072.

L'any 1328 apareix en el registre dels comuns com una de les parròquies més antigues de la zona, en aquells moments estava unida Santa Eulàlia de Romança.

El segle XV perd part de la seva feligresia, per aquest motiu s'uneix a la parròquia de Lliçà d'Amunt.

No es coneix l'origen exacte de la seva edificació, sí però, algunes de les seves reformes; el 1502 es reformà la teulada, la portada i el campanar.

L'any 1600 es va construir una capella lateral.

El 1982 es va fer reconstruir tota i es va aterrar la sagristia.

Escrivia aquestes notes sota l’impacte de la sentència – que considero aberrant, dit sia en termes de justícia – dictada contra:

Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d'abril de 1969). 13 anys de presó.
Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971) 12 anys de presó
Jordi Turull i Negre (Parets del Vallès, 1966) 12 anys de presó
Dolors Bassa i Coll (Torroella de Montgrí, 1959) 12 anys de presó
Maria Carme Forcadell i Lluís (Xerta, Baix Ebre, 29 de maig de 1955) 11 anys i 6 mesos de presó
Joaquim Forn i Chiariello (Barcelona, 1 d'abril de 1964) 10 anys i 6 mesos de presó
Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968) 10 anys i 6 mesos de presó
Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpètua de Mogoda, 22 d'abril de 1975) 9 anys de presó
Jordi Sànchez i Picanyol (Barcelona, 1964) 9 anys de presó