dissabte, 5 d’octubre del 2019

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ESTEVE DE BRETUI. SENTERADA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Iniciàvem una joint venture amb la Guillermina Subirà Jordana, que ens ha de permetre divulgar el patrimoni de Senterada i els nuclis que la integren, i pels seus passos comptats tot allò que sigui possible de la comarca del Pallars jussà.

En ocasió de la xerrada amb el Ramon de casa el Tat, nascut l’any 1924 a Bretui, em feia arribar una fotografia de l’Església parroquial d’aquest nucli advocada a Sant Esteve, de la que Patrimoi Gencat en dóna una minsa informació ; Església d'una sola nau, coberta amb volta de canó i flanquejada de capelles laterals, capçalera a ponent i façana a llevant on s'obre la porta d'arc de mig punt que, per sobre, presenta un petit òcul.


A l'angle Sud-est s'aixeca una esvelta torre campanar, rematada per un xapitell. Els murs exteriors són de pedra vista, sense desbastar, excepte la part alta del campanar, que és arrebossat.

No trobava cap imatge del interior del temple, quan sigui possible ens esperem que alguna ànima caritativa ens la faci arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

La Guillermina Subirà Jordana, em feia una observació, el Tat s'estima el seu tractor casi com a la seva vida i va voler ser fotografiat amb ell.


Quan a la poquíssima informació relativa a Sant Esteve de Bretui, dissortadament és una constant en aquesta Catalunya cefalòpodica que patim; la informació augmenta en la mesura que ens apropem a la megalòpolis, i al inrevés.

Esperem que la República – que ja tarda – també en això, com en la despoblació de la Catalunya interior sàpiga posar-hi remei.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25390


Quan al topònim Bretui :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=10799


https://www.lamira.cat/persones/1404/nomes-quedo-jo-lultim-de-bretui?fbclid=IwAR3c1ezFahY-mVMhAR3h_LlaL1jWV-dq0nEq6boxBEtBvEXOR02-5XUhwFc


http://indretsescbergueda.blogspot.com/2020/11/sant-esteve-de-bretui-baix-pallars.html


Escrivíem suara; el Pallars sobirà fou objecte de dures represàlies al mes de maig de1938, fins 67 persones afusellades,  bona part dones, ancians i nens, per ordre de l’ Antonio Sagardía Ramos (Saragossa, 5 de gener de 1879-Madrid, 16 de gener de 1962) que va destacar per les massacres comeses per la columna sota el seu comandament al Pallars Sobirá, Sagardía és conegut com el "Carnisser de Pallars". Aquest assassinats però, no es van considerar suficients per atorgar-li un títol nobiliari, com si va rebre, de forma pòstuma,  Juan Yagüe Blanco (San Leonardo, Sòria, 9 de novembre de 1891 — Burgos, 21 d’octubre de 1952),  que en la campanya d’Extremadura ordenà una de les pitjors matances del conflicte (prop de 4.000 morts a la ciutat de Badajoz el 14 d’agost de 1936), que li valgué l’apel·latiu d’“el carnisser de Badajoz”, i en la batalla de l’Ebre (1938), ordenà l’afusellament de centenars de presoners de guerra, entre els quals hi havia els quaranta supervivents de la brigada Botwin de les Brigades Internacionals, per la seva condició de jueus. El gener del 1939 deixà que les tropes marroquines sota el seu comandament es lliuressin al saqueig, les violacions i els assassinats a Reus i a Tarragona.


El marquesat de San Leonardo de Yagüe, fou creat el 22 d’octubre de 1952.


En aplicació de la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica, fou suprimit el 21 d’octubre de 2022. 


El  - possible - retorn al Gobierno de partits  NO  democràtics, fa témer com a mal menor, la rehabilitació del títol.


Per intercessió de Sant Esteve, patró també de Castellar del Vallès, li feia arribar la meva sempiterna pregaria a l’Altíssim; Senyor , allibera el teu poble !