El Jordi Vila Juncá em feia arribar fotografies de Cerc
, una població del municipi d'Alàs i Cerc de la comarca
de l’ Urgell sobirà .
Cerc es troba documentat ja l'any 863 en la venda d'unes terres com a villa
Cerco, havia estat un municipi
independent, força més gran que el d'Alàs, d'uns 52,8 km² que va ser annexat al
d'Alàs el 1970. Anteriorment, fins al segle XIX
Cerc pertanyia al municipi d’Artedó , i el nucli d'Artedó era el cap
municipal fins que després ho passar a ser Cerc.
És situat a la part de tramuntana del terme a 872 metres d'altitud, a la
dreta del riu de Cerc.
A prop es troba l'enclavament de
Bell-lloc de la Seu d'Urgell.
L'església parroquial està dedicada
al sants Just i Pastor i és d'estil romànic.
El topònim prové del llatí 'quercus', que vol dir alzina.
De l’ Església parroquial, que com succeeix en massa indrets de Catalunya, serveix
de suport al cablejat dels mal dits SERVICIOS
PÚBLICOS DEL REINO DE ESPAÑA - en la
fotografia de A,Moras de l’any 1983, ja
patia aquesta servitud intolerable en un
Bé Cultural - ens diu Patrimoni Gencat
que és un edifici d'una sola nau amb absis i una capella afegida al N.
Nau coberta amb volta de canó, arc preabsidial apuntat.
Construcció en filades, especialment visible al frontis.
Porta adovellada. Damunt la porta hi ha un ull de bou i campanar de
cadireta.
Té dues finestres, una al costat de
l'Epistola i una al mig de l'absis, les dues adovellades i de doble esqueixada.
Sembla que no hi ha dubtes quan a l’autenticitat
del martiri als infants Just i Pastor, l’existència
del prefecte Publi Dacià (segle III dC) però, està més que qüestionada, apareix per primera
vegada en la passió de sant Vicenç màrtir
(Osca, segle III – València, c. 304)), i fou introduït
successivament a d’altres passions llegendàries, com les dels màrtirs Cugat,
Eulàlia i Sever de Barcelona, de Feliu de Girona i de Vicenç de Cotlliure, dels
divuit màrtirs de Saragossa, de Just i Pastor de Tielmes, de Leocàdia de
Toledo, de Vicenç, Sabina i Cristeta d’Àvila i d’Eulàlia de Mèrida. Només al comissari
de la Policia Nacional, José Manuel
Villarejo Pérez (El Carpio, Córdoba, España, 3 de agosto de 1951) se li
atribueix la participació en més accions.
Que els Sant Just i Pastor intercedeixin
davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia , que s’acarnissa amb les persones grans, els
malalts crònics, i els que pateixen estretors econòmiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada