El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar un enllaç amb imatges i dades de l’església del nucli de la Salvetat de Jafre a la comarca de l’Empordà jussà, advocada a Sant Antoni, pensem que per les dates en que s’aixecava, segles: XV - XVI // XVII, el sant patró devia ser, Sant Antoni de Pàdua (Lisboa 1195 - Pàdua 1231), en demanarem però, confirmació d’aquesta advocació alCentre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( ArxiuGavín). La laïcitat generada com a resposta/rebuig al comportament de la jerarquia catòlica abans i durant la dictadura franquista – dissortadament avui hi ha encara prelats que NO viuen el missatge de Crist - ha comportat un empobriment cultural de proporcions gegantines.
El terme SALVETAT és sinònim de SAGRERA/CELLERA com explica l’Antoni Egea Codina (Girona, 1957) en el seu blog
http://antoniegea.blogspot.com/2010/12/salvetats-i-hospitals-lemporda-medieval.html
A l’Empordà el terme salvetat es documentat per primer cop l’any 1100 en que el noble Guadall de Cruïlles després d’haver comès diversos excessos violents contra el monestir benedictí de Sant Miquel de Cruïlles, es penedeix dels seus actes i concedeix al cenobi unes terres situades més enllà de la sagrera d’aquesta casa religiosa. Aquesta zona cedida tindria el tractament de salvetat i li serien aplicades les immunitats corresponents a aquestes àrees de protecció
El veïnat d’aquest nom al municipi de Jafre fou en els seus origens, com el nom indica, una salvetat de fundació laica de la qual n’eren senyors la família de Bordils.
La referència més antiga és de l’any 1248.
Havien visitat Jafre l’any 2016 amb el Josep Olivé Escarre ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + 6 de maig de 2019 ) , i enre d’altres documentàvem :
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/11/santuari-de-la-mare-de-deu-de-gracia-de.html
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/02/sant-marti-de-jafre-lempordanet-girona.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/11/in-memoriam-de-lescola-publica-de-jafre.html
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/11/la-capella-del-sant-crist-absent-de.html
De la capella de Sant Antoni , pensem que de Pàdua ens diu Patrimoni Gencat ;la capella de Sant Antoni, al veïnat de la Salvetat, sobre el marge esquerre del riu Ter, ja existia l'any 1637.
El 1656 fou robada la seva campana per les tropes franceses que acampaven a la rodalia, està clar que la SALVETAT, com la SAGRERA/CELLERA , reconeixen un dret de protección que cedia davant les armes, aleshores, ara i en el futur, dissortadament. Les esglésies originàriament eren els “ castells del pobres”, i el clergat actuava com un contrapoder davant l’absolutisme , cal recordar aquí la formulació del “dret natural” que establia límits, si més no “morals” als sàtrapes.
El santuari tenia dret de refugi, fet que ha donat origen al topònim "la Salvetat".
Fou molt activa la seva confraria, encara existent l'any 1794.
La capella que avui serveix de magatzem, la descriu aixñi, Patrimoni Gencat, edifici de planta rectangular sense capçalera destacada exteriorment, teulada de doble vessant.
Al frontis, porta amb llinda rectangular, un petit òcul i al cim una espadanya d'un arc.
La coberta és d'embigat. Hi ha un arc diafragmàtic -en funció d'arc triomfal- apuntat que arrenca de mènsules en secció de bisell. Dos esglaons eleven el sòl del presbiteri.
L'interior és cobert d'arrebossat, molt malmès, igualment que el parament extern del mur septentrional.
La construcció és de pedres petites, sense treballar, lligades amb morter, però a la part inferior dels murs observables, apareix un altre tipus de parament, de carreus bastaments escairats, que s'afileren, el qual sembla pertànyer a època anterior a la resta de l'edifici.
Quan al topònim Jafre, etimològicament és probablement una variant del nom personal Jofre, d'origen germànic. Res a veure dons, amb Jafra topònim d’origen àrab amb el significat ‘fondalada, tàlveg, forat’
Jafre, té moltes mes coses dignes d’admiració;
https://www2.udg.edu/Portals/80/pedresE.pdf
Ahir durant la Marató per aconseguir recursos per combatré la Covid.19 – que únicament s’ha dut a terme a Catalunya – recordava a la Maria Mercè Marçal i Serra, més coneguda com a Maria-Mercè Marçal, (Ivars d'Urgell, el Pla d'Urgell, 13 de novembre de 1952 – Barcelona, 5 de juliol de 1998), que ens deixava un preciós llegat « A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel ».
Que Sant Antoni, tant l’Abat com el de Pàdua, intercedeixin davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans,els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i aquells que no tenen una bona situació econòmica.
3 comentaris:
Impressionant tota l'acció d'aquest relat que m'ha fet llegir amb molta eficàcia. De principi a la fi, té molt bona redacció, que culmina amb molts detalls per a saber on estan ubicats els edificis. Les fotos que n'hi ha estan molt bé, per a saber on estan ubicats.
Cordialment.
Un relat impressionat, que m'ha agradat molt.
Té molts detalls que tot el seu contingut, que és així, molt entretingut i amé.
Realment és molt original i amb les fotos fa tindre una idea de com som.
Salutacions.
Un relat molt bo i entretingut que té molt bona informació, de tot el contingut històric, per a saber més detalls del món de la cultura catalana.
M'ha agradat molt.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada