El Jordi Vila Juncá publica fotografies de Sant Andreu d'Hortó, al terme de
la Ribera d’Urgellet a la comarca de l’Urgell sobirà.
A. Moras, l’havia retratat l’any
1983. Esperem noticies a l’email
coneixercatalunya@gmail.com d’aquest/a persona que feia una excepcional tasca
en l’àmbit de la documentació de patrimoni històric en aquesta comarca de
l’Urgell sobirà.
Comencem a creure que hi ha quelcom del cert en allò de “La Seu és la
ciutat de les cinc efes: fam, fum, fred, fàstic i fanatisme”.
Quan al topònim Hortó, el diccionari català valencià balear ens que etimològicament és derivat de
hort amb el sufix diminutiu -ó (< llatí -ōne), “hortets” .
Patrimoni Gencat ens diu ; Església d'una sola nau capçada a ponent amb
capçalera plana i coberta amb volta de canó que neix d'un fris motllurat de
guix que recorre tota la longitud de la nau i que és dividida en dues seccions
per un arc toral que es perllonga per sota sobre els murs laterals de la nau, a
través de dues pilastres de secció rectangular.
L'àmbit presbiteral, més estret i més baix que la nau, s'obre a aquesta a
través d'un arc de mig punt i és cobert amb volta de canó. Així mateix, es
troba sobreelevat en relació a la nau i al seu mur nord s'obre la porta de la
sagristia.
A banda i banda de la nau s'obren dues parelles de profundes capelles
laterals en arc de mig punt. Són de planta rectangular i també estan cobertes
amb volta de canó. Als peus de la nau hi ha un cor de fusta en alt, sobre una
plataforma d'obra que es recolza sobre bigues de fusta. L'interior de
l'església és arrebossat i pintat de color blanc. En alguns sectors, com ara el
mur del fons de les capelles laterals i el frontal de l'arc presbiteral, s'ha
prescindit d'aquest arrebossat i s'ha mantingut la pedra vista amb finalitats
estètiques.
L'accés a l'església es troba a la façana de llevant, que és la façana
principal del temple. La porta és en arc de mig punt, adovellada, amb dovelles
de pedra sorrenca, i centrada a l'eix de simetria de la façana. Aquesta porta
es troba a una certa alçada en relació al carrer i s'hi accedeix a través d'una
escalinata de pedra que aporta una certa monumentalitat al conjunt. Just a
sobre de la porta hi ha una fornícula on actualment hi ha la Mare de Déu amb
l'Infant, i on anteriorment hi havia hagut una altra imatge de la titularitat
de la qual no hi ha memòria. Una mica més amunt, més o menys a mitjan alçada de
la façana, s'obre un ull de bou circular. Coronant la façana de llevant, hi
trobem l'element més singular, de fet, de tota l'església. Es tracta d'un
potent campanar d'espadanya, que dobla pràcticament l'alçada de la nau i que
ocupa tota l'amplària de la façana. El campanar és de dos ulls i presenta dues
campanes de grans dimensions. Una coberta de llosa de doble vessant remata
aquest campanar. El parament de la façana de llevant, repicat durant la darrera
restauració de la dècada de 1990, és força irregular i, en altres façanes
presenta traces d'haver estat arrebossat. La coberta de la nau és la llosa i a
doble vessant, mentre que les naus laterals, evidents en planta des de
l'exterior, presenten una coberta també de llosa, però a un sol vessant.
Tot i que no coneixem cap constància documental que aporti alguna
aproximació a la cronologia de l'església, la disposició dels seus elements i
determinats elements ornamentals ens inclinen a fer pensar en un estil barroc
molt local, que podria haver estat executat durant els segles XVII o XVIII.
Les primeres notícies conegudes del lloc d'Hortó daten dels anys 1030 i
1066. En elles Ortone o Ortes figura com a límit d'alous situats a les vila
d'Eres i a Sant Tirs.
El testament de Guillem Bernat, de 1116, consta un llegat de tes mancusos
per a l'església de Sant Andreu de Laortó, que segles després, apareix en la
relació de les esglésies del bisbat d'Urgell visitades per manament de
l'arquebisbe de Tarragona els anys 1312 i 1314.
En el cens de 1365-1370 la parròquia de Laurtó hi figura amb 15 focs
eclesiàstics, és a dir, que depenien de l'Església.
A l'Spill manifest de totes les coses del vescomtat de Castellbò, redactat
l'any 1519, el lloc de la Parròquia d'Hortó consta dins del quarter primer del
vescomtat, tot i que s'especifica que és del capítol catedralici de la Seu d'Urgell
i que el vescomte només en té la salvaguarda.
Al segle XIX encara era de la jurisdicció del capítol dels canonges de la
Seu d'Urgell.
Sembla que la primitiva parròquia de Sant Andreu d'Hortó hauria estat
situada en l'indret on, actualment, hi ha l'església romànica en ruïnes de Sant
Pere de la Parròquia i que posteriorment, per motius que no resten clars,
s'hauria traslladat la població a l'emplaçament actual, on seria bastit el nou
edifici que seria dedicat a Sant Andreu.
Actualment, la Parròquia d'Hortó depèn des del punt de vista eclesiàstic de
la parròquia d'Adrall.
Llegia que l'església de Sant Andreu fou restaurada l'any 1996 , amb la
promoció del seu propi rector, Mn. Fermí Casals Loan (Pobellà , Vall Fosca, 9 d’abril de 1929 + Barcelona, 4 d’octubre de
2015)
Que l’Apòstol que va demanar NO morir com ha havia fet Crist, intercedeixi
davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les
persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o
psíquiques, i aquells que no tenen una
bona situació econòmica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada