diumenge, 10 de gener de 2021

IN MEMORIAM DE LLIRT I DE LA SEVA ESGLÉSIA PARROQUIAL ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT JAUME. VALLS DE VALIRA. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA.

  

El Jordi Vila Juncá m’enviava imatges i dades  d’aquest llogaret despoblat del municipi de les Valls de Valira a la comarca de  l’Urgell,   situat al S del terme, al vessant de migdia del roc del Cucut, prop del límit amb Estamariu, i m’explicava que per anar fins a Llirt , cal buscar un trencall que surt de la carretera de la Seu a Puigcerdà, a mà esquerra, al sector de tramuntana, 20 metres abans de trobar el punt quilomètric 139, gairebé a l’altre costat de la desviació que mena a Alàs. Des del trencall fins al poble de Llirt, que és força perdedor perquè hi ha diverses bifurcacions, hi ha 4,6 km de pista forestal apta per a vehicles tot terreny. Poc abans d’arribar a Llirt s’albira una gran construcció rural, que és la Casa Arnau. No cal passar-hi, sinó que cal agafar la bifurcació de la dreta, travessant un corrent. A menys d’un quilòmetre, a l’esquerra, es veu el campanar de cadireta de l’església.



Llirt va estar habitat almenys fins a meitat del segle XX, ho acredita alguna creu al fossar. 



El diccionari català valencià Balear ens diu del topònim que és d’ etimologia pre-romana. La forma antiga del mot era Lizirt, que apareix en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell (segle IX): cf. BDC, xi, 26.  Algunes fonts defensen que prové de Ladirte,que amb el temps va variar a Lizirte i desprès Lizirt, i que vol dir indret ambfreixes.

Llirt és una de les parròquies que són relacionades en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, amb la grafia Linzirt. En un document datat l’any 935, apareix citat el riu de Lezirt, encara que no en queda clara la situació; i l’any 1076 està documentada la cessió de l’alou de Llirt a l’hospital dels pobres de la Seu d’Urgell per part de la comtessa Llúcia, esposa del comte Ermengol. Tanmateix, no es tenen notícies de l’església de Sant Jaume, que l’any 1759 constava com a annexa de la parròquia de Calbinyà, amb cementiri propi.

Manuel Anglada i Bayés / Maria Lluïsa Cases i Loscos ens diuen de l’ església de Sant Jaume Apòstol, que és un edifici d’una nau sensiblement rectangular amb un absis semicircular lleugerament descentrat, cobert amb volta de quart d’esfera. A la façana de migjorn sobresurt un campanar de cadireta d’un sol ull. A l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada, centrada i tapada per la part interior, i una altra, que sembla posterior, que queda sota el campanar, just a l’arrencada de l’absis. El diferent gruix dels murs de l’absis i la forma que han adquirit els murs laterals donen indicis que no hi havia volta, és a dir, que la coberta devia ésser de fusta recolzada en uns murs laterals de 0,7 metres. En canvi, el gruix dels murs de l’absis és d’1,20 metres , la qual cosa ha fet que no s’esfondrés la volta de quart d’esfera. La façana de ponent és gairebé tota enrunada. Tot i que a l’interior hi ha dos arcs en degradació entre la nau i l’absis, a l’exterior l’acord dels murs és llis, sense ressalts. La coberta tenia un carener i un ràfec al mateix nivell dels que resten dempeus a l’absis.




Els paraments interiors són parcialment enguixats sobretot en l’absis, on s’hi veuen unes restes de pintures en una filada a l’arrencada de la volta de quart d’esfera. Hi ha possibilitats d’esbrinar com continuen aquestes pintures, que es mantenen en una capa inferior encara per descobrir.

 

L’aparell que resta dempeus és bastant irregular i això fa que no es mantinguin les filades horitzontals, que queden ben travades amb junta seca, o sia, amb una absència gairebé absoluta de morter de calç.

 

L’estat d’abandó és total, de manera que es fa tan difícil d’accedir-hi com de poder-hi observar les parets exteriors que han quedat ben cobertes de matolls. La finestra absidal, que era visible des de l’exterior, avui dia queda totalment oculta per la vegetació.  

 




L’escàs material de coberta al campanar i a l’absis és de llicorella bastant irregular

La Maria Rosa i el Miquel, la “ parella romànica”  en explicàvem la seva visita :

http://indretsescbergueda.blogspot.com/2015/01/sant-jaume-de-llirt-valls-de-valira-alt.html

Que Sant Jaume Apòstol intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.


Cap comentari: