CAPELLA DEL CALVARI. GIRONA

 

Eli Garriga Patoja, publica una fotografia de la capella del Calvari

 

Llegia que podria datar-se del 1878. S'ha modificat molt al llarg del temps. En els dies foscos que seguien a l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats èl general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, episodi  qualificat pels historiadors feixistes com “la Guerra Civil”  és cremada i malmenada. El campanar que hi havia va ser enderrocat.

Cansa això de “ Guerra Civil”, el GLORIOSO ALZAMIENTO, el finançava Juan March Ordinas (Santa Margarita, Baleares, 4 de octubre de 1880 - Madrid, 10 de març de 1962), i el va BENEIR Isidro Gomá y Tomás (La Riba, 19 de agost de 1869-Toledo, 22 de agost de 1940), que moriria en  “ estranyes “ circumstàncies. 

 

 Del 1940 al 1945 es reconstrueix per l’arquitecte  Josep Esteve Corredor (Girona, 3 de febrer de 1896 - 16 de juny de 1965), i el 1942 es restauren les creus del Via Crucis amb la col·laboració d’en Joan Geli i en Pere Omedes. Ens agradarà tenir noticia de cognom matern i del lloc i data de naixement i traspàs d’en Joan Geli i en Pere Omedes, a l’email castellardiari@gmail.com, el costum masclista d’obviar el cognom matern, l’imposaven els feixistes, i dissortadament s’ha acabat imposant, fins i tot en cercles que es venten de ser demòcrates.   

 Es torna a obrir al culte el 19 de febrer de 1950.

Al 1971 un camió va malmetre la primera de les estacions, que fou reconstruïda pel veïnat.

Els orígens es podrien remuntar a Miquel Adroher i Lluch, conegut popularment pel nom de Miquel del Calvari,  que era el cuiner dels catedràtics del seminari. Un home d'una fe profunda i forta que a poc a poc va anar recuperant les diferents estacions del Calvari. Amb l'ajuda de donants va aixecar una petita edificació per tal de destinar-la al culte.

Miquel Adroher resolgué tots els problemes amb què es trobava, així en queixar-se els pagesos dels voltants perquè la gent que assistia al Via Crucis els feia malbé les collites, Adroher arribà a un acord amb ells tot habilitant ell mateix les terres properes al camí.

Foren moltes tardes de treball i de lluitar per tal de portar el seu objectiu endavant. Un dia Miquel Adroher es dirigí a l'argenter del carrer d'en Bern, l'Enric Tarrés i Bertran, per demanar-li ajuda; aquest acceptà ràpidament i col·laborà estretament amb Adroher. Tarrés va fer els ornaments de plata del Sant Crist, de la Mare de Déu dels Dolors i de Sant Joan. Aquests, però, desaparegueren durant la Guerra Civil com les imatges i el retaule de l'església.

Abans de morir Miquel Adroher, va demanar a l'argenter que s'encarregués de les creus i de la capella, i així ho va fer, de manera que els hereus de l'argenter varen tenir cura del Calvari, fins que passà a encarregar-se'n el capítol de la Catedral.

Ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i traspàs de Miquel Adroher i Lluch, i l'Enric Tarrés i Bertran, a l’email castellardiari@gmail.com

S'hi celebraren amb seguretat els Via Crucis dels 1907, 1910, 1912 i 1919, començant cada any des de diferents llocs.

Actualment encara s'hi celebra el Via Crucis popular.

https://www.pedresdegirona.com/capella_calvari.htm

https://www.pedresdegirona.com/separata_creus_1.htm

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/21564

Senyor, vetlla per totes les minories que son menystingudes, espoliades i maltractades, i retorna’ls  la llibertat. Amén !!!!