El Francisco Anguera Salceda , publica una fotografia; Casa Golferichs o el
Xalet (1900-1901) Gran via de les Corts
Catalanes, 491 . Arquitecte : Joan Rubió
i Bellver
Llegia que la Casa Golferichs va ser encarregada l'any 1900 a l'arquitecte
Joan Rubió i Bellver (Reus, 24 d'abril de 1870 - Barcelona, 30 de novembre de
1952 ) per part de Macari Golferichs Losada
(Barcelona, 8 de maig de 1866 – 1938), enginyer de camins, comerciant de fustes
i home de negocis a Amèrica. Acabada l'any 1901, l'obra aconseguí una menció
especial en el premi anual d'arquitectura concedit per l'Ajuntament de
Barcelona. El xalet dels Golferichs va ser la segona obra de Rubió i la més
important de la seva producció, tant per la seva qualitat del projecte com pels
mitjans econòmics amb que comptà la seva materialització.
La família de Macari Golferichs Losada habità la casa fins que, l'estiu de 1936, va
ser confiscada per milicians llibertaris que hi volien crear una universitat
popular. Després de la victòria del sediciosos feixistes encapçalats pel
general Francon contr el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República ,, la
casa passà a mans de l'ordre de les Dominiques de la Presentació, que
modificaren notablement l'interior de l'edifici per convertir-lo en un col·legi
religiós i construïren l'edifici annex afrontat al Carrer de Viladomat.
L'any 1972, la casa va ser venuda a la constructora Núñez y Navarro, que
projectava enderrocar-la per construir-hi nous habitatges. Per evitar-ho,
l'Associació de Veïns de Sant Antoni i altres entitats cíviques i professionals
de l'Eixample començaren una gran campanya reivindicativa que paralitzà
l'enderroc durant més d'una dècada. L'any 1984, l'Ajuntament assumí finalment
la propietat de l'edifici per instal·lar-hi la sala d'exposicions i la sala
d'actes del nou Centre Cívic Golferichs - El Xalet.
Els treballs de restauració per adaptar l'edifici al seu nou ús públic anà
a càrrec dels arquitectes Pere Joan Revetllat (Barcelona, 1956) i Carme Ribas
Seix (Barcelona, 1956).
Després de dos anys d'obres,
l'edifici reobrí les seves portes l'any 1989, acollint el nou centre cívic i la
Fundació Carles Pi i Sunyer.
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/40357
https://www.elperiodico.com/es/barcelona/20150113/las-ninas-de-golferichs-3849314
https://www.elperiodico.cat/ca/opinio/20150113/el-simbol-de-la-casa-golferichs-3849508
Sortosament no sempre han aconseguit sortir-se’n amb la seva els enemics de
Catalunya , oi?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada