L’Agnes Trilla Boquet , publica una fotografia de l’església parroquial de Biscarbó,
advocada a Sant Martí , al terme de les Valls d’Aguilar, a la comarca de l’Urgell
sobirà, a la Vegueria “ eternament in pectore” dels Pirineus.
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-de-biscarbo-les-valls-daguilar
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15813
L’Antonio Moras Navarro la visitava i retratava al juliol de 1986, i en fa
aquesta descripció; Sant Martí de Biscarbó presenta una tipologia
diferent respecte de la majoria d'esglésies medievals. Té similituds amb les
esglésies de Sant Serni de Vila-rubla, amb l'ermita de Sant Quiri i Santa
Julita de les Valls d'Aguilar, així com Sant Lluc d'Anyús o Santa Coloma
d'Argestues. Tots aquests edificis són situats a la vall del riu Castellàs, a
l'Alt Urgell.
La porta i la finestra de doble esqueixada a la façana sud, així com dos
carreus amb incisions, són clarament d'època medieval, no es descarta, però que
s'hagi aprofitat en una construcció posterior.
El temple consta d'una nau rectangular, gairebé quadrada, l'angle nord-oest
de la qual fou escapçat. A llevant té un absis rectangular. Hi ha una
diferència d'amplada entre la nau i la volta de canó. Aquesta diferència en el
cas de l'absis se salva mitjançant l'engruiximent dels murs. La nau està
coberta per una estructura d'embigat de fusta que sosté una teulada de llosa
rogenca, que es va respectar en la restauració duta a terme el 1980.
La porta, d'arc dovellat, és situada a la façana sud, prop de l'angle
sud-oest, i sobre d'ella hi ha una finestra de doble esqueixada. Hi ha una
finestra d'una sola esqueixada en el mateix mur. El mur de ponent és coronat
per un senzill campanar d'espadanya d'un sol ull. L'interior és arrebossat i
pintat. L'aparell constructiu, només visible a l'exterior, és molt irregular.
Les característiques de Sant Martí de Biscarbó no permeten establir una
datació fiable. De tota manera aquesta església és un dels exemples més
significatius d'una modalitat constructiva que es dona en algunes zones
recloses de la comarca de l'Alt Urgell.
Quan al topònim Biscarbó :
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=9231
Esperem que aviat - si pot ser abans que el canvi climàtic, faci desaparèixer
la nostra espècie de la faç de la terra - es desplegui el Mapa de Vegueries de
Catalunya.
A Catalunya, i als catalans, no li calen enemics - que en tenim, i molt dolents,
val a dir-ho -, només amb els “ amics” ja
ho tenim tot aturat, oi?:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada