diumenge, 2 d’abril del 2023

ESGLÉSIA DE LA MAREDEDÉU DE LA BONANOVA. BARCELONA.

 

Llegia a: https://bibliotecaepiscopalbcn.org/web2/wp-content/uploads/2020/11/2008-El-martiri-dels-temples-a-la-diocesi-de-Barcelona-1936-1939.pdf

BARCELONA, SANTS GERVASI I PROTASI (MARE DE DÉU DE LA BONANOVA)




Interrompuda la missa de les onze del diumenge 19 de juliol de 1936, immediatament foren detinguts els sacerdots i fou cremat el temple. Després, el que encara quedava dempeus, fou totalment arrasat, àdhuc el campanar amb una campana de més d’una tona .



Fou un dels primers temples que desaparegueren totalment en començar l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República

 

https://www.latorredebarcelona.com/actualitat/aquest-origen-esglesia-mare-bonanova/


https://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_de_la_Bonanova




https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/10/goigs-la-mare-de-deu-de-la-bonanova.html


L’any 1942 es va iniciar la construcció del nou temple, obra de Josep Danés i Torras (Olot, 1891 - Olot, 1955) ; a la seva defunció el 1955 les obres van ser continuades per Joaquim Porqueras Bañeres (Lleida 1893  + Barcelona , 21 de Maig de 1978), fins a la seva finalització el 1962.



Fotografia. Joan Miró Farrerons


L'església de la Bonanova està inspirada en les basíliques paleocristianes, amb una clara influència de la basílica de Santa Maria Major de Roma. La façana presenta un pòrtic sobre escalinata amb vuit columnes corínties, sobre el qual se situa un entaulament amb la inscripció Ave Gratia Plena Dominus Tecum; sobre aquest es troba un cos superior amb cinc finestrals d'arc de mig punt, dos d'ells amb les imatges dels sants Gervasi i Protasi, rematat per un frontó i una creu. Als costats del cos central es troben el campanar, a l'esquerra, amb un rellotge en cadascun dels seus quatre costats; i, a la dreta, una torre octogonal rematada per una cúpula acampanada i una rosa dels vents.




L'interior presenta tres naus separades amb arcades de mig punt, amb capelles laterals, i un sostre d'enteixinat.


Està decorat amb mosaics de Lluís Bru Salelles (Ondara, País Valencià, 1868 – Barcelona, 1952) i esgrafiats i pintures de Francesc Labarta Planas (Barcelona, 26 d'agost de 1883 - Barcelona, 3 de novembre de 1963) . Té una capella adjacent dedicada al Santíssim, on destaca un mosaic del Sant Sopar de Josep Obiols Palau (Sarrià, Pla de Barcelona, 1894 - Barcelona, 1967)