Retratava l’església de nau única, formada a base de carreus regulars de pedra picada, CONEGUDA COM L'ESGLÉSIA VELLA, i en algun moment, advocada a Sant Sebastià, de la Guardia d’Urgell, integrada avui al terme de Tornabous.
La descripció tècnica en explica que a la façana s'observa una gran portalada formada per una arcada de mig punt de dovelles molt regulars. A la dovella central hi ha gravada la data de consagració de l'església: 1619. Just damunt d'aquesta portalada hi ha una petita fornícula allargassada amb una coberta de petxina i sense cap imatge al seu interior. Just a sota hi ha un escut molt erosionat i difícil d'identificar. A sobre de la petita fornícula hi ha la rosassa, restaurada recentment, amb una flor de forma hexagonal. La façana és coronada per un campanar d'espadanya que té dos ulls d'arc de mig punt amb campanes i, a la part superior, una petita obertura d'arc de mig punt sense campana.
L'interior és una nau coberta amb volta de canó amb llunetes dividida en tres trams i amb pilastres de pedra adossades amb el capitell sense decorar. Als costats hi ha dues capelles. El cor està situat als peus.
Em deien des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya , en alguns llocs consta com Sant Sebastià, nosaltres la tenim com a Santa Maria, com la nova Església Parroquial; es pot veure que a l’altar major hi ha una Assumpció que en la tradició castellana , és una Santa María , i no es veu cap Sebastià. La retratàvem el 8-XII-1978
L'any 1960 el culte es traslladà a la nova església, advocada a l'Assumpció de la Marededéu- dita Santa Maria, per imposició de la Jerarquia Catòlica, que pretenia alhora que deixar clara la seva misogínia, minimitzar el paper essencial de la Verge Maria- que s'alçà a l'entrada de la Guàrdia d'Urgell. Gràcies al fet que el Bisbat d'Urgell cedí l'antic edifici a l'Ajuntament de Tornabous, se'n va poder iniciar la rehabilitació i restauració.
A Catalunya , ara i també al 1714, el tractament correcte és MAREDEDÉU.
Aquests treballs van ser assumits pels veïns de la població i van culminar l'any 2002. Els treballs bo i mantenint intacta l'estructura del temple, es van centrar a treure runa, netejar l'edifici, consolidar la teulada i desenguixar les parets per deixar a la vista els vestigis romànics i les voltes de pedra. Amb l'observació de l'empedrat dels murs es va poder establir una cronologia de les modificacions experimentades, concloent que la sagristia i una nau lateral van ser fruit d'ampliacions més modernes.
La reforma, finalitzada el 2002, va comportar la desaparició del cor que hi havia als peus del temple, en força mal estat, però es va restaurar una pica baptismal del segle XVII, on figura la data de 1621, i una tomba de l'any 1791, que correspon a l'ossera de la veïna casa de Cal Guineu.
L'altar és adossat a la paret i s'hi exhibeix una segona pila baptismal i un canelobre col·locat al sostre que apareixen en fotografies de principis de segle XX. Des de la rehabilitació, l'edifici es destina a actes cívics i culturals i acull esdeveniments, exposicions...
Fou l'església parroquial de la Guàrdia d'Urgell, avui dia però , és tancada al culte, que es du a terme a l’església NOVA de Santa Maria , - Sostenella y no enmendalla. - , com és mal costum, oi?.
Fou l'església parroquial de la Guàrdia d'Urgell, avui dia però , és tancada al culte, que es du a terme a l’església NOVA de Santa Maria , - Sostenella y no enmendalla. - , com és mal costum, oi?.
Curiosament Sant Sebastià/ o l'església de l'Assumpció de la Marededéu, va ser suficient per atendre una població superior en nombre, en una època de major pràctica religiosa; com diu l’Obelix, son bojos aquests romans!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada