dilluns, 16 de setembre del 2024

IMATGE DE L’HOTEL SAURAT I L’ESGLÉSIA DE SANTA LLOGAIA. ESPOT. EL PALLARS SOBIRÀ.

 


Albert Bastardes i Parera (Barcelona, 1908 — Barcelona, 1982) retratava l’any 1942, l’edifici de l’Hotel Saurat , una de les empreses de hostaleria més antigues del Pirineu Català i l’església parroquial d’Espot , advocada a Santa Llogaia.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25427

https://www.viurealspirineus.cat/articulo/els-fogons-del-pirineu/hotel-saurat-despot-entorn-privilegiat-i-cuina-tradicional-pallaresa/20210902143358027982.html

 Els inicis  de l’aleshores Fonda Saurat, ubicada en un emplaçament diferent a l'actual, es remunten al segle XIX, En aquella època, la casa només disposava de tres habitacions per a la clientela, i així va continuar fins als principis del segle XX, quan es va construir al mateix costat de la casa un edifici amb 14 habitacions.

Durant els anys 1932-34, va adquirir una porció de terreny en un lloc més adequat per a la construcció, ja que estava situat a les afores de la població. Allí va construir el nou i actual Hotel. Ens agradarà tenir noticia a l’email castellardiari@gmail.com de l’autor

El negoci va ser confiscat per la UGT, per ser destinat com a "casa de reposo" dels seus afiliats,   en els dies foscos que seguien a l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República. 

 Desprès de la contesa bèl·lica , superant el por que havia provocat  el pas del sanguinari “Carnisser del Pallars”, i les seves maleïdes tropes per aquestes terres,   la família va retornar  a exercir la seva activitat.

Als anys 60, es va realitzar una ampliació i reforma general de tot l'edifici i es va ampliar el nombre d'habitacions, amb un uns serveis i una modernitat que en l'època li van merèixer  molts elogis.

L'any 2003, la quarta generació de la família, va decidir emprendre un nou projecte, iniciant una reforma integral de l'hotel respectant l’edifici original ,  amb l'objectiu  però, d'adaptar-se als nous temps. El resultat d'aquesta inversió a permès que a l'Hotel li atorguessin  les tres estrelles de categoria actuals

Ens agradarà rebre una imatge fotogràfica  a l'email castellardiari@gmail.com del  Albert Bastardes i Parera , Catalunya  com Saturn devora els seus fills.

Torna la repressió de Facebook pel que fa a la divulgació del Patrimoni històric en llengua castellana.

Sembla que les publicacions infringeixen alguna norma

María Isabel Perelló Doménech (Sabadell, Barcelona, 18 de març de 1958) ha estat escollida Presidenta del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, del Reino de España,  fent un clar oxímoron, se la qualifica de “ progressista “ .  Si aconsegueix que el seu col·lectiu faci la feina per que la se’ls retribueix generosament,  ja serà un miracle. 

Parlar dels Pallars  inevitablement ens fa evocar el pas del sanguinari “Carnisser del Pallars”, i les seves maleïdes tropes per aquestes terres, va ser MOLT  més devastador, que  Othar el Cavall d’Àtila . Els Pallars , Catalunya, esperen la reparació d’aquells fets criminals.

https://www.pallarsdigital.cat/noticia/19610/els-crims-de-sagardia-el-carnisser-del-pallars

https://www.youtube.com/watch?v=6gasCRxZbA4

Per a quan un programa de CRIMS I CRIMINALS  de l'exercit franquista ?.

http://www.frontdelpallars.com/morts

Per la gent civil que feien el comboi se sabé que a Roní obriren una gran rasa al tros de padrí, conegut com el «de part de l’església» i l’usaren com a fossa comuna per enterrar-hi els morts, però les baixes van ser tantes que desbordaren qualsevol previsió i calgué prendre una altra solució: cremar els cadàvers. A la mateixa finca, els posaven en munts, els regaven de gasolina i els incineraven. Això durà un bon nombre de dies.

https://www.rialp.cat/el-municipi/els-pobles/roni

El Pallars sobirà, el jussà , la Ribagorça, l'Urgell sobirà,..,  els Pirineus catalans,  conserven encara un valuós patrimoni que cal divulgar.  El turisme de sol, alcohol,..,  se’l poden quedar els de Barcelona, i els pobles costaners,  la vegueria dels Pirineus té un potencial formidable que cal “ explotar”  de forma racional.