La Rosa Serra Rotés (Puig-reig, 1958), incloïa una fotografia a la publicació de l’Església de Sant Sadurní
del Pla, que “ no em quadrava “ , contradiu l’afirmació; l'any 1936, en els
dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel
general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , fou cremada i ensorrada la volta i des de
llavors resta abandonada.
.jpeg)
Feia una publicació, on preguntava; on es feia aquesta fotografia?. Sou
pregats de fer-nos-ho saber a l'email castellardiari@gmail.com
El Josep Pregonas Manjon, de Cornet, em deixava un comentari; Voleu dir que aquesta foto no és Santa Maria
d'Horta d'Avinyó? Hi ha la Verge Assumpta.
Havíem publicat : DE CALDES A SANTA MARIA DE L'HORTA D'AVINYÓ. CAMINS DEL
BAGES
.jpg)
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/09/de-calders-santa-maria-dhorta.html
I alguna cosa més d’aquest indret :
L'ESCOLA PÚBLICA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA DE L'HORTA D'AVINYÓ.
BAGES.CATALUNYA
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/05/lescola-publica-anterior-la-dictadura.html
MAS GOMIS [ VILASECA]. HORTA D’AVINYÓ.BAGES
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/01/mas-gomis-vilaseca-horta-davinyobages.html
Horta (Anomenada també Santa Maria d’Horta i modernament Horta d’Avinyó).
https://www.raco.cat/index.php/Dovella/article/view/407948
https://algunsgoigs.blogspot.com/2018/06/goigs-santa-clemencia-santa-maria.html
El temple romànic, dedicat a Santa Maria, constava d’una nau rectangular coberta amb volta de mig punt i rematada, al cantó de llevant, per un absis semicircular ornat a l’estil llombard; ara, però, a causa de les transformacions que s’hi feren, només queden alguns fragments dels murs de la nau i la capçalera que, actualment, s’obre a l’interior de la rectoria, per la qual cosa no és visible des de l’exterior, llevat d’un petit fragment, situat al cantó sud-oriental, on, a la part superior, són ben patents unes arcuacions cegues, sobre les quals hi ha encara un fris de dents de serra. A la base hom també observa una socolada formada per dos reduïts esglaons.
A migdia, sobre les construccions modernes, hom pot veure la part superior del mur de la nau, la qual fou trossejada per l’obriment de capelles laterals i per la refecció de la façana de ponent.
Al centre de l’absis hi ha encara els vestigis d’una finestra —ara tapiada— rematada amb un arc de mig punt adovellat.
La part interna de la capçalera mostra una planta semicircular i és coberta amb una volta d’un quart d’esfera. Amb tot, els seus paraments han estat enguixats i profusament decorats amb pintures modernes, les quals són presidides per una imatge de la Mare de Déu, titular del temple.
La volta de canó no sembla pas l’original: hom la devia refer en alguna campanya d’obres.
Atesa la decoració que mostra l’absis, aquest temple sembla obeir a una obra del segle XI.
A desgrat del camuflament de les parts romàniques, l’edifici és ben
conservat.
L’església catalana, i les esglésies Orientals, es refereixen a Maria com “ Marededéu”.
L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol, 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975), pel que fa a la denominació " correcta" de la mare de Jesús, es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de ‘sostenella y no enmendalla’.
Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada