dijous, 27 de febrer del 2025

ACLARIEM QUE LA IMATGE PUBLICADA A GENCAT A L’ENTRADA DE SANT SADURNI DEL PLA, PERTANY EN REALITAT, A L’ESGLÉSIA DE L’HORTA D’AVINYÒ, ADVOCADA A L’ASSUMPCIO DE LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. EL BAGES

 

La Rosa Serra Rotés (Puig-reig, 1958), incloïa una fotografia  a la publicació de l’Església de Sant Sadurní del Pla, que “ no em quadrava “ , contradiu l’afirmació; l'any 1936, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República ,  fou cremada i ensorrada la volta i des de llavors resta abandonada.




https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2025/02/in-memoriam-sant-sadurni-del-pla-avinyo.html

Feia una publicació, on preguntava; on es feia aquesta fotografia?. Sou pregats de fer-nos-ho saber a l'email castellardiari@gmail.com

El Josep Pregonas Manjon, de Cornet, em deixava un comentari;  Voleu dir que aquesta foto no és Santa Maria d'Horta d'Avinyó? Hi ha la Verge Assumpta.

Havíem publicat : DE CALDES A SANTA MARIA DE L'HORTA D'AVINYÓ. CAMINS DEL BAGES


https://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/09/de-calders-santa-maria-dhorta.html

I alguna cosa més d’aquest indret :

L'ESCOLA PÚBLICA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA DE L'HORTA D'AVINYÓ. BAGES.CATALUNYA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/05/lescola-publica-anterior-la-dictadura.html

MAS GOMIS [ VILASECA]. HORTA D’AVINYÓ.BAGES

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/01/mas-gomis-vilaseca-horta-davinyobages.html

Horta (Anomenada també Santa Maria d’Horta i modernament Horta d’Avinyó).

https://www.raco.cat/index.php/Dovella/article/view/407948

https://algunsgoigs.blogspot.com/2018/06/goigs-santa-clemencia-santa-maria.html

https://www.vallgesbisaura.com/el-raco-del-colleccionisme/els-goigs/goigs-a-llloanca-de-madona-santa-maria-any-1959/

El temple romànic, dedicat a Santa Maria, constava d’una nau rectangular coberta amb volta de mig punt i rematada, al cantó de llevant, per un absis semicircular ornat a l’estil llombard; ara, però, a causa de les transformacions que s’hi feren, només queden alguns fragments dels murs de la nau i la capçalera que, actualment, s’obre a l’interior de la rectoria, per la qual cosa no és visible des de l’exterior, llevat d’un petit fragment, situat al cantó sud-oriental, on, a la part superior, són ben patents unes arcuacions cegues, sobre les quals hi ha encara un fris de dents de serra. A la base hom també observa una socolada formada per dos reduïts esglaons.

A migdia, sobre les construccions modernes, hom pot veure la part superior del mur de la nau, la qual fou trossejada per l’obriment de capelles laterals i per la refecció de la façana de ponent.

Al centre de l’absis hi ha encara els vestigis d’una finestra —ara tapiada— rematada amb un arc de mig punt adovellat.

La part interna de la capçalera mostra una planta semicircular i és coberta amb una volta d’un quart d’esfera. Amb tot, els seus paraments han estat enguixats i profusament decorats amb pintures modernes, les quals són presidides per una imatge de la Mare de Déu, titular del temple.

La volta de canó no sembla pas l’original: hom la devia refer en alguna campanya d’obres.

Atesa la decoració que mostra l’absis, aquest temple sembla obeir a una obra del segle XI.

A desgrat del camuflament de les parts romàniques, l’edifici és ben conservat.

No ens cansarem de recordar que  el Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos).   Es va  decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat  en el mateix concili.

L’església catalana, i les esglésies Orientals,  es refereixen a Maria com “ Marededéu”.


L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol,​ 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975),  pel que fa a la denominació " correcta"  de la mare de Jesús,  es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de  ‘sostenella y no enmendalla’.

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.