Castell de Sant Martí i Santa Maria de Centelles

Anàvem el Tomás Irigaray i López, el Feliu Añanos i Masllovet, el Josep Antoni Uriz i l’Antonio Mora Vergés a Sant Martí de Centelles (Osona) – Barcelona; fèiem el recorregut des de Sabadell, Caldes de Montbui, Sant Feliu de Codines, Sant Quirze de Safaja, i seguint la carretera 1413b fins al terme de Sant Martí de Centelles, amatents a trobar al costat esquerra de la marxa un petit cartell de senderisme, de color verd, que assenyala per anar al Castell de Sant Martí. L’accés et porta fins la plaça - presidida actualment per una petita farola - del cementiri i l’església de Sant Martí, on va trobar aixopluc la imatge de Santa Maria del Castell, desprès de la desfeta de1.714 , Havíem tingut ocasió de contemplar aquesta imatge, en ocasió d’una anterior visita en la estava l’església oberta, i teníem em compromís d’apropar-nos al inicial lloc de culte d’aquesta imatge de la que s’ha escrit :

Maria de les herbes aromàtiques
Ensenyeu-nos la veritable generositat

Maria del fonoll i de la farigola
Ensenyeu-nos l’alegria de compartir

Maria de l ‘espígol i del romaní
Ensenyeu-nos el goig de la donació gratuïta

Maria de la sàlvia i de la camamilla
Ensenyeu-nos a practicar l’amor

Maria dels conreus i dels boscos
Ensenyeu-nos a viure amb senzillesa

Maria del roure i de l’alzina
Ensenyeu-nos a acceptar als altres

Maria del dies clars i assolellats
Ensenyeu-nos a gaudir de l’existència

Maria del fred i de les boires
Guariu-nos sempre de tot mal

Maria de les terres solitàries i les cases oblidades
Feu-nos recordar sempre que Déu va crear els pobles

Maria dels pagesos i les feines manuals
Feu-nos destres en el servei a la pàtria

Maria del Castell, Senyora de Centelles
Feu-nos forts en la defensa d’aquest país menut

Reina de la Garga, Guardessa del Congost
Vetlleu en tot moment pels vostres fills

Sobirana dels Cingles, protectora de les terres altes
Permeteu-nos estimar Catalunya fins al darrer alè

Es localitzen les restes del Castell de Sant Martí i Santa Maria de Centelles en una zona de precipici del turó "agulla de Sant Martí" a 855 metres d'altura. Aquest castell roquero inicialment era conegut pel nom de castell de Sant Esteve. La primera notícia que es disposa correspon al 898, en que la família Centelles donés el nom al poble. Centre de la baronía dels comtes de Centelles en la població dels quals tenien el seu palau. Considerat un dels més importants de la comarca, conserva una bona part de les seves muralles, i un escàs nombre d'edificacions concentrades en l’anomenat castell l'inferior dels segles XIII al XVI ; històricament l’edifici fou edificat en dues altures, el castell superior del segle XII i l’esmentat l'inferior dels segles XIII al XVI. Per la seva adscripció a la causa catalana, fou enderrocat per les forces de Felip V. L'església, romànica, amb un absis rectangular, és obra del principi del s. XIV i la imatge romànica, molt mutilada, de Santa Maria de Castell, és conserva al Museu Diocesà de Vic, una còpia d’aquesta imatge és venerada actualment a la parròquia de Sant Martí de Centelles.

Iniciem l’ascens que començat en fred i malgrat trobar-nos una temperatura quasi hivernal de 2 graus positius, en farà entrar ràpidament en calor; a destacar una estupenda instal·lació en forma de barana formada per un cable d'acer, fermada a terra per unes estaques de ferro, que en un bonic recorregut aeri en la seva major part, sense aquest estris presentaria un cert risc de caiguda al buit. En menys de mitja hora de suau ascens, arribarem a la l’actual porta del castell [pensem que històricament l’accés devia fer-se potser per la part de l’església] que el dia de la nostra visita estava oberta, però no descartem que en qualsevol altre visita es trobi tancada, doncs la porta de ferro, està en perfecte estat i preparada per assumir un cadenat.

Quan a l’ estat de conservació d’aquestes ruïnes històriques , a primera vista, malmeses fora un diagnòstic correcte, les restes però denoten que en el seu dia va ser una important i poderosa edificació, avui únicament estan parcialment dempeus l'església dedicada a St. Esteve, primer, i a Santa Maria desprès, i això perquè com la petita edificació que trobem prop de la porta, foren construïdes amb la tècnica de la volta de canó ; les vistes des d’aquesta alçaria són esplèndides; davant nostre veiem el Cerdà de la Garga, i quasi tots el cims dels país; l’esplanada orfe de tota protecció aconsella no apropar-se excessivament a l’abisme ; altrament el lloc on s'assenta aquesta edificació, al cim de la muntanya, és gran, i es circula amb comoditat.

Sortim del recinte murallat, i accedim mitjançant el corriol de l’antiga cantera d’on sorgiren les pedres d’aquest edifici excepcional, al Pla del Castell, i des d’aquest mirador aprofitant la llum de migdia, recollirem més imatges d’aquesta singular construcció. Feta la feina , ens arribarem encara fins al Fabregar per incorporar també aquesta imatge a la Galeria fotogràfica de http://www.moianes.net/, i tornarem per la Rovira dels Cerdans.

En el camí de descens potser més feixuc que el de pujada, em venen al pensament algunes estrofes dedicades a Santa Maria del Castell :

Maria del Castell, Senyora de Centelles
Feu-nos forts en la defensa d’aquest país menut

Reina de la Garga, Guardessa del Congost
Vetlleu en tot moment pels vostres fills

Sobirana dels Cingles, protectora de les terres altes
Permeteu-nos estimar Catalunya fins al darrer alè

Des del fons del meu cor únicament puc afegir un darrer mot.

Amen !

© Antonio Mora Vergés