Tinc vers aquest petit nucli de població una especial estimació, que està sens dubte en la base d’aquest article que tens ara davant dels ulls amic lector.
Juntament amb el Tomàs Irigaray i Lopez, fèiem una curta visita el dissabte 11 d’octubre. Em calia però recollir algunes dades, abans de posar-ho en el vostre coneixement , i així el dissabte 18.10, en el que anàvem al casament del Josep Vergés i la Assumpció Huayta a les 13,00 hores, aprofitava per arribar-me a la biblioteca de Castellar del Vallès. Em va costar acceptar la lògica d’aquest país, en el que bars obren a les 5,00 del mati, que fins a les 10,00 tocades no fos possible accedir-hi.
Seguint al més gran filòleg que el món ha conegut, l’enyora’t mestre J. Coromines, el mot Mas, ha tingut diverses accepcions al llarg dels segles; l'enciclopèdia de Barcelona recull únicament la darrera, “gran explotació agrícola, de caràcter familiar “. Històricament tenim però :
a) Fonts documentals que citen “ciutats, viles i masos “ , com llocs on viu un nombre variable de famílies. Quan s'imposa el terme “poble” aquestes petites concentracions conservaran en la seva majoria, el topònim Mas en la seva denominació : Mas de Bondia, Mas Boquera, Mas de
Barberans,....
b) Posteriorment el topònim farà referència a les explotacions agrícoles que sota la direcció d’un únic senyor, aixopluguen diverses famílies, considerades en algun moment, com a pertinences del senyor i que arribat el cas, son venudes juntament amb les terres i les besties del Mas.
c) Molt tardanament l’accepció actual, que fa referència a “gran explotació agrícola, de caràcter familiar “ s’imposarà en els mitjans cultes. De forma indistinta Mas o Masia, esdevindran el tipus “clàssic” d’habitatge rural de Catalunya.
La “cultureta barcelonina” , imposarà també : la barretina, la faixa, i les espardenyes per als homes, i les mantellines, punyetes i brodats per a les dones. Una banalització que amb tots els honors ens situa al nivell de la resta de Comunitats veïnes del territori espanyol.
Alguna dada tècnica sobre el lloc de Mas de Bondia : Fou una quadra o districte del castell de Montornès que ja existia l’any 1181, quan el rei Alfons I el Cast en féu donació a la comanda templera de Granyena.
El Mas de Bondia és, sens dubte, un dels millors exemples de vila closa d’origen medieval per alguns erudits, i molt anterior segons altres – entre els que modestament m’incloc - conservats a la Segarra ; cal veure la seva disposició allargassada formada per dues fileres de cases separades per un únic carrer i la porta comú d’accés per la part de llevant. Probablement,
el nucli va ser fundat cap al segle XII i les estructures visibles avui en dia semblen correspondre al segle XVI.
Aquesta peculiar disposició semblant quan no idèntica als poblats ibers, dona força a la tesi, que sosté l’existència del Mas de Bondia, potser amb un altre nom, molt abans de la romanització .
Amic lector, sempre és millor anar-ho a veure, que creure-s’ho, tot i contradir els postulats d’aquella “cultureta barcelonina “ a que em referia en algun paràgraf anterior.
La Segarra, us espera !!!
© Antonio Mora Vergés
Juntament amb el Tomàs Irigaray i Lopez, fèiem una curta visita el dissabte 11 d’octubre. Em calia però recollir algunes dades, abans de posar-ho en el vostre coneixement , i així el dissabte 18.10, en el que anàvem al casament del Josep Vergés i la Assumpció Huayta a les 13,00 hores, aprofitava per arribar-me a la biblioteca de Castellar del Vallès. Em va costar acceptar la lògica d’aquest país, en el que bars obren a les 5,00 del mati, que fins a les 10,00 tocades no fos possible accedir-hi.
Seguint al més gran filòleg que el món ha conegut, l’enyora’t mestre J. Coromines, el mot Mas, ha tingut diverses accepcions al llarg dels segles; l'enciclopèdia de Barcelona recull únicament la darrera, “gran explotació agrícola, de caràcter familiar “. Històricament tenim però :
a) Fonts documentals que citen “ciutats, viles i masos “ , com llocs on viu un nombre variable de famílies. Quan s'imposa el terme “poble” aquestes petites concentracions conservaran en la seva majoria, el topònim Mas en la seva denominació : Mas de Bondia, Mas Boquera, Mas de
Barberans,....
b) Posteriorment el topònim farà referència a les explotacions agrícoles que sota la direcció d’un únic senyor, aixopluguen diverses famílies, considerades en algun moment, com a pertinences del senyor i que arribat el cas, son venudes juntament amb les terres i les besties del Mas.
c) Molt tardanament l’accepció actual, que fa referència a “gran explotació agrícola, de caràcter familiar “ s’imposarà en els mitjans cultes. De forma indistinta Mas o Masia, esdevindran el tipus “clàssic” d’habitatge rural de Catalunya.
La “cultureta barcelonina” , imposarà també : la barretina, la faixa, i les espardenyes per als homes, i les mantellines, punyetes i brodats per a les dones. Una banalització que amb tots els honors ens situa al nivell de la resta de Comunitats veïnes del territori espanyol.
Alguna dada tècnica sobre el lloc de Mas de Bondia : Fou una quadra o districte del castell de Montornès que ja existia l’any 1181, quan el rei Alfons I el Cast en féu donació a la comanda templera de Granyena.
El Mas de Bondia és, sens dubte, un dels millors exemples de vila closa d’origen medieval per alguns erudits, i molt anterior segons altres – entre els que modestament m’incloc - conservats a la Segarra ; cal veure la seva disposició allargassada formada per dues fileres de cases separades per un únic carrer i la porta comú d’accés per la part de llevant. Probablement,
el nucli va ser fundat cap al segle XII i les estructures visibles avui en dia semblen correspondre al segle XVI.
Aquesta peculiar disposició semblant quan no idèntica als poblats ibers, dona força a la tesi, que sosté l’existència del Mas de Bondia, potser amb un altre nom, molt abans de la romanització .
Amic lector, sempre és millor anar-ho a veure, que creure-s’ho, tot i contradir els postulats d’aquella “cultureta barcelonina “ a que em referia en algun paràgraf anterior.
La Segarra, us espera !!!
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada