dimarts, 21 d’octubre de 2008

Sant Llorenç, la Vall del Country.






Fèiem servir en aquesta ocasió, el diumenge 19 d’octubre de 2008, un vehicle de l’empresa Autocares Mesa per traslladar-nos fins a Sant Llorenç de Savall, anàvem : l’Antònia, la Maria, La Vicky, la Mª Jesús, el Pedro i l’Antonio; un quilòmetre abans d’arribar al poble, li pregava al conductor d’endinsar-se a la Vall d’Horta; en aquesta ocasió faríem la fotografia de grup, tenint com a fons el Marquet de Les Roques, l’esplèndida casa modernista d’on sorgirien dels records d’infància del nostre poeta Joan Oliver [ Pere Quart ] , aquelles estrofes que ens defineixen :

En ma terra del Vallès
Tres turons fan una serra,
Quatre pins un bosc espès,
Cinc quarteres massa terra !
Com el Vallès no hi ha res !!!

La ballada – quina finalitat era la d’inocular el virus del country en aquesta Vall - estava convocada a les 17,00 a la casa de Cultura; presentaven, dirigien i coordinaven l’acte, Patricia, Teia, Glòria, Teresa, Marita, Ivet, Santi i Manel, expressament vinguts des de Girona, , i tots ells membres del grup http://www.countryrevivalfarmers.com/ . Com a balladors hi havia gent de Sant Llorenç, de Sentmenat, de Castellar del Vallès i de Sant Celoni.

En termes de futbol el “virus Fifa” omple les infermeries dels clubs; contràriament el “virus country” , porta alegria per tots els lloc que sona. Fins més enllà de les 20,00 hores, el pati de les antigues escoles, - avui edifici de cultura – estava curull de gent que a banda de ballar les cançons més “ habituals” , aprenien passos nous de la ma dels mestres gironins.

Al ensems hi havia una perfecta organització; servei de bar a preus ajustats, lavabos i una tarda assolellada que en aquestes alçaries de 530 metres, a darreries quasi del mes d’octubre és molt d’agrair. El Josep , de la Pizzeria la segon copa, ens explicava que a partir del dia 29.10, es dura a terme un curset de ball en aquest local; i per a tothom que s’hi vulgui inscriure, o rebre informació , em donava el telèfon 93.714.12.28, on ell mateix o la Marina us atendran gustosament.

El Montcau s’acomiadava del sol quan deixàvem Sant Llorenç Savall; esperem malgrat la situació econòmica del país, i la migrada força demogràfica d’aquesta terra que fa límit entre el Vallès i el Bages, trobar-nos novament al pati de la Casa de Cultura, en una segona i successives edicions de la ballada Country.

© Antonio Mora Vergés