Demanava al Josep Sansalvador, de l’arxiu Gavin, la relació d’esglésies i/o ermites romàniques de planta rodona i/o circular que tenim a Catalunya.
La resposta amatent incloïa també les dues de la Catalunya Nord; en total únicament dotze :
Catalunya sota domini espanyol
Sant Sepulcre d’Olèrdola [ Comarca del Penedès ]
Sant Adjutori de Sant Cugat del Vallès
Sant Pere el Gros de Cervera [ La Segarra]
Santa Cecília de Torreblanca [ Comarca de la Noguera ]
Sant Esteve de Sallent
Sant Jaume de Vilanova, al terme de Santa Maria d’Oló [ Moianès ]
Sant Vicenç de Lluçà
Santa Magdalena de les Planes, de Besora, municipi de Navès [ Solsonès]
Sant Sebastià del Sull, a Saldes
Sant Miquel de Lillet, de la Pobla de Lillet
Catalunya sota domini francès
Esglésies de Cuixà, la Trinitat i la cripta del Pessebre
Santa Maria de Planès, a Planès
Un limitat nombre d’esglésies i/o ermites romàniques rodones o circulars, que amb desigual estat de conservació han arribat fins els nostres dies; hi ha constància de l’existència d’un temple d’aquestes característiques just davant l’actual Catedral de Vic, Santa Maria la Rodona, quines restes romanen sota la plaça; no tinc cap dubte quan a la desaparició definitiva i irreversible d’alguna més. Les indicades de quina contemplació podem gaudir avui, expressen clarament aquest anhel d’infinit que la nostra espècie ha sentit al llarg dels segles.
El cercle apareix a la prehistòria i al Neolític representant el sol i la lluna, lligat al culte solar. Els xamans animistes es situaven al centre d’un cercle dibuixat a terra, per invocar als esperits. També en altres civilitzacions agràries està present aquesta figura geomètrica amb significats astrals, màgics i religiosos.
A Egipte i a l'antiga Xina, representava l’eternitat, el món sense principi ni fi. Per al cristianisme primitiu, és el símbol de l’eternitat de Déu, I amb aquesta significació ha arribat fins els nostres dies; tenim constància que també per a les antigues religions de l’Índia, Iran, Mesopotàmia i Grècia té connotacions de resurrecció i vida perdurable. Al budisme zen, el cercle significa la il•luminació, la perfecció de l’home.
Des de l’edat mitjana i el Renaixement, la simbologia presenta el cercle com a símbol de l'infinit, de perfecció. Representa també l'harmonia universal i la bellesa, l’equilibri i la integritat. És el símbol del cel i de la divinitat de tot el que fa referència al món espiritual.
La simplicitat de la pedra nua, era ja una meravellosa forma d’aproximació al insondable misteri de la nostra existència. El cercle ens retornava als primers orígens, quan situat al centre del cercle, el xaman obertes les mans amb els palmells mirant al cel, invocava als esperits.
He tingut ocasió de comprovar-ho dins del petit recinte de Sant Jaume de Vilanova, al terme de Santa Maria d’Oló [ Moianès ].
Agrairé la col·laboració dels lectors per tal de recollir el major nombre de dades històriques possibles, i un recull d’imatges d’aquestes esglésies i/o ermites romàniques de planta rodona i/o circular que tenim a Catalunya. Del resultat ens hem farem reso a http://www.valldelcorb.info/blogs/coneixercatalunya , i esperem publicar també a http://coneixercatalunya.blogspot.com/
Per endavant, gràcies.
© Antonio Mora Vergés
La resposta amatent incloïa també les dues de la Catalunya Nord; en total únicament dotze :
Catalunya sota domini espanyol
Sant Sepulcre d’Olèrdola [ Comarca del Penedès ]
Sant Adjutori de Sant Cugat del Vallès
Sant Pere el Gros de Cervera [ La Segarra]
Santa Cecília de Torreblanca [ Comarca de la Noguera ]
Sant Esteve de Sallent
Sant Jaume de Vilanova, al terme de Santa Maria d’Oló [ Moianès ]
Sant Vicenç de Lluçà
Santa Magdalena de les Planes, de Besora, municipi de Navès [ Solsonès]
Sant Sebastià del Sull, a Saldes
Sant Miquel de Lillet, de la Pobla de Lillet
Catalunya sota domini francès
Esglésies de Cuixà, la Trinitat i la cripta del Pessebre
Santa Maria de Planès, a Planès
Un limitat nombre d’esglésies i/o ermites romàniques rodones o circulars, que amb desigual estat de conservació han arribat fins els nostres dies; hi ha constància de l’existència d’un temple d’aquestes característiques just davant l’actual Catedral de Vic, Santa Maria la Rodona, quines restes romanen sota la plaça; no tinc cap dubte quan a la desaparició definitiva i irreversible d’alguna més. Les indicades de quina contemplació podem gaudir avui, expressen clarament aquest anhel d’infinit que la nostra espècie ha sentit al llarg dels segles.
El cercle apareix a la prehistòria i al Neolític representant el sol i la lluna, lligat al culte solar. Els xamans animistes es situaven al centre d’un cercle dibuixat a terra, per invocar als esperits. També en altres civilitzacions agràries està present aquesta figura geomètrica amb significats astrals, màgics i religiosos.
A Egipte i a l'antiga Xina, representava l’eternitat, el món sense principi ni fi. Per al cristianisme primitiu, és el símbol de l’eternitat de Déu, I amb aquesta significació ha arribat fins els nostres dies; tenim constància que també per a les antigues religions de l’Índia, Iran, Mesopotàmia i Grècia té connotacions de resurrecció i vida perdurable. Al budisme zen, el cercle significa la il•luminació, la perfecció de l’home.
Des de l’edat mitjana i el Renaixement, la simbologia presenta el cercle com a símbol de l'infinit, de perfecció. Representa també l'harmonia universal i la bellesa, l’equilibri i la integritat. És el símbol del cel i de la divinitat de tot el que fa referència al món espiritual.
La simplicitat de la pedra nua, era ja una meravellosa forma d’aproximació al insondable misteri de la nostra existència. El cercle ens retornava als primers orígens, quan situat al centre del cercle, el xaman obertes les mans amb els palmells mirant al cel, invocava als esperits.
He tingut ocasió de comprovar-ho dins del petit recinte de Sant Jaume de Vilanova, al terme de Santa Maria d’Oló [ Moianès ].
Agrairé la col·laboració dels lectors per tal de recollir el major nombre de dades històriques possibles, i un recull d’imatges d’aquestes esglésies i/o ermites romàniques de planta rodona i/o circular que tenim a Catalunya. Del resultat ens hem farem reso a http://www.valldelcorb.info/blogs/coneixercatalunya , i esperem publicar també a http://coneixercatalunya.blogspot.com/
Per endavant, gràcies.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada