dimarts, 11 de novembre de 2008

SANT ESTEVE DE SALLENT. ROMÀNIC DE PLANTA CIRCULAR











Anàvem fins a Sallent aprofitant un dia escadusser de vacances, la Silvia, la Geni, i l’Antonio. Tenim el costum – bon costum – de fer una sortida la diada de Sant Martí, festa local de Cerdanyola del Vallès, o com aquest any, un dia abans el dilluns 10 de novembre de 2.008.

Ens havíem trobat a l’hotel de Bellaterra, a l’autopista AP-7 on romandria aparcat en aquesta ocasió el meu vehicle. El sol lluïa a les 9,00 mentre preníem un talladet ; feia avinent a les meves companyes que possiblement no gaudiríem – almenys en les primeres hores del mati – d’aquesta lluminositat pels voltants del curs del Llobregat.

Topàvem amb la boira, anomenada en les terres que fan frontera entre el Vallès i el Baix Llobregat “ vacarissana”, just al superar Viladecavalls; no veuríem en aquesta ocasió la silueta de Sant Pere Sacama, a la que ens referíem en el seu moment, com “la més vista de Catalunya”, encara que dissortadament no la més visitada. Esdevindrien invisibles també el penya-segat del Castell de Castellvell i el Vilar, les runes majestuoses del l’Hostal de Vallhonesta, ...... tindríem fins a la nostra destinació matinal un paisatge blanquinós i tristoi.

Tot just començava a esquinçar-se la boira quan entràvem al nucli antic de Sallent. Aquest topònim , Sallent , deriva clarament de salt, i és força comú en poblacions com aquesta en les que els corrents d’aigua han de superar desnivells acusats del terreny.

Ningú circulava pels carrers, i no va ser fins a la plaça de l’església parroquial de Santa Maria, on trobaríem una persona que ens explicaria com arribar fins a Sant Esteve. Deixem constància d’una part de la manca de cartells indicadors, i de l’altra del risc cert que comporta creuar per l’interior d’una explotació minera, fins a trobar el camí d’accés al turó del Castell.

Agraïa la boira en el moment de prendre imatges; l’entorn d’aquesta església única presenta un estat de degradació que no tinc paraules per explicar : terres remogudes per l’activitat minera, línies elèctriques de mitja i alta tensió, que amagava pietosament la boira. El sol tant necessari per a la vida, ens deixava veure aquest paisatge de mort !

L’església de Sant Esteve ha estat restaurada recentment i llueix esplèndida !.
Diríem que tant, si no més, que quan exercia les funcions d’església parroquial del Castell i la Vila de Sallent.

Tenim a Catalunya un petit nombre [ 10 + 2 ] capelles, ermites i/o esglésies romàniques de planta rodona i/o circular :




Catalunya sota domini espanyol

Sant Sepulcre d’Olèrdola [ Comarca del Penedès ]
Sant Adjutori de Sant Cugat del Vallès (*)
Sant Pere el Gros de Cervera [ La Segarra] (*)
Santa Cecília de Torreblanca [ Comarca de la Noguera ]
Sant Esteve de Sallent (*)
Sant Jaume de Vilanova, al terme de Santa Maria d’Oló [ Moianès ] (*)
Sant Vicenç de Lluçà
Santa Magdalena de les Planes, de Besora, municipi de Navès [ Solsonès]
Sant Sebastià del Sull, a Saldes
Sant Miquel de Lillet, de la Pobla de Lillet

Catalunya sota domini francès

Esglésies de Cuixà, la Trinitat i la cripta del Pessebre
Santa Maria de Planès, a Planès

Agrairé la col•laboració dels lectors per tal de recollir el major nombre de dades històriques possibles, i un recull d’imatges d’aquestes esglésies i/o ermites romàniques de planta rodona i/o circular que tenim a Catalunya. Del resultat ens hem farem reso a http://www.valldelcorb.info/blogs/coneixercatalunya , i esperem publicar també a http://coneixercatalunya.blogspot.com/

Per endavant, gràcies.

(*) Documentades ja dins els blogs esmentats

© Antonio Mora Vergés

1 comentari:

enric sc ha dit...

A Artesa de Lleida hi ha l'ermita de Sant Ramon, de planta circular, excepte el mur que correspont a l'absis.

Enric Sànchez-Cid
enricsanchezcid@gmail.com