diumenge, 23 de novembre de 2008

SANT MATEU DE MONTBUI, AHIR I MOLTS AHIR’S ABANS.




Em recollia l’Antoni Ibáñez i Olivares a les 9,15, i fèiem via des de Castellar del Vallès, en direcció, Sentmenat, Caldes de Montbui, Sant Feliu de Codines, on justament abans d’arribar a la rotonda, giràvem a la dreta on trobàvem un cartell indicador “ ELS SAULONS DE DEU” , tot seguit a la primera cruïlla agafàvem a l’esquerra, i la següent a la dreta; estàvem ja al carrer del Castell de Montbui que recorre tot el massís muntanyós fins a la carretera de Bigues i Riells. Aniríem encara una bona estona amb el vehicle fins arribar davant d’una esplanada, on confirmem ràpidament la nostra impressió; l’ermita està dalt del turó, com comprovarem en superar un cadenat per impedir el pas de vehicles i fer una suau ascensió de menys d’un quilòmetre.

Portàvem una imatge impresa en un foli des de l’ordinador, en la que davant l’ermita pre-romànica assegut dalt d’una gran pedra hi ha un home; sembla portar un vestit possiblement de vellut , amb armilla i en el moment de la fotografia sense l’americana. Pensem en algunes opcions :

A) Al lloc es celebraven [quan Catalunya era catòlica, cristiana i catalana] aplecs i/o trobaves en ocasió de la festa del Sant.
B) L’home en qüestió formava equip amb altres [ almenys un més ] per tal de recollir imatges de la història de Catalunya.


Agrairem, si algú en sap la resposta, que ens la faci saber.

Intentem ambdós Antoni’os repetit aquell mateix enquadrament tant fidelment com sigui possible, el resultat – com sempre – el trobareu a :

http://www.valldelcorb.info/blogs/coneixercatalunya , i esperem publicar també a http://coneixercatalunya.blogspot.com/

Alguna dada històrica :

Als peus del Castell de Montbui i al mateix llom de la serra hi ha l'antiga església parroquial de Sant Mateu de Montbui, un edifici notable d'època pre-romànica, amb un absis de planta de ferradura i nau, en part refeta en època romànica. Té la volta de mig punt, amb forats perillosos, i restes d'una antiga rectoria a la part de migdia. El portal i la porta de ponent són més tardans.

L'antiga parròquia de Sant Mateu de Montbui fou algun temps sufragània de Bigues (segle XII), però aviat recuperà la independència, que mantingué fins al segle XVI. El 1567 s'intentà d'unir a Caldes, però fou definitivament unida a Bigues el 1622. Al principi del segle XVIII es va abandonar l'antiga església del castell.

Desfem els nostres passos en aquest mati plàcid del 22 de novembre de 2.008, en el que s’anunciaven [ una vegada més ] temperatures gèlides.

© Antonio Mora Vergés