Anàvem en aquesta ocasió l’Antoni Ibañez i Olivares i l’Antonio Mora Vergés, amb una fotografia del Luciano Roisin, feta al voltant de 1.920 ,en la que sota la Bauma que l’acció conjunta dels rius Tenes i Rossinyol , ha fet al llarg dels segles, anomenada aleshores Bauma Rossa, hi ha un grup de dones concentrades en la contemplació del gorg que anomenem aquí , del fosssat del Fai.
Deixàvem el vehicle a l’aparcament del restaurant Masia Font de la Pineda, i iniciàvem el nostre recorregut per la vora del riu; el plàtan de la font de la Pineda, que figura amb tots els honors dins el limitat catàleg d’arbres i arbredes d’interès nacional, el gorg d’en Jeroni, el molí i la casa de la Madella, eren les primeres meravelles d’un mati que esdevindria excepcional. Fins les runes de l’edifici de la petita central elèctrica que rebia aigües del Tenes, el camí és ample, i ens dona ocasió d’admirar un bon nombre de gorgs; per la nostra dreta, sentim córrer l’aigua que anirà a emplenar la bassa del molí de la Madella. Ens cal continuar des d’aquell punt , amb molta cura per la vora del corrent de l’aigua, i en algun moment passar per un camí de terra molt estret, on les restes d’esllavissades son evidents.
Finalment però tenim davant nostre la gran bauma que l’aigua ha anat conformant al llarg dels segles, aquí i allà observem pedres grans i petites, que procedeixen de l’esfondrament parcial d’algun punts d’aquesta immensa cavitat; seguim el camí d’aquelles dones que foren objectiu de la màquina de retratar del Luciano Roisin, i com elles restem embadalits davant la magnificència del gorg del fossat del Fai, que tot i la manca d’aigua qualifiquen sense cap dubte com un espai de singular bellesa. Uns i altres farem fotografies de l’indret , per al Feliu Añaños i Masllovet quedarà la tasca de seleccionar aquella i/o aquelles que s’assemblin més a la que va fer el fotògraf francès, conegut però a la resta d’espanya – com el fotógrafo catalán - .
El recorregut, més enllà de superar el petit obstacle de l’accés a la Bauma Rossa, que el nostre benvolgut Joan Moliner i Manau, , definiria com un CP [ per a coixos i prenyades ]; rep en la meva particular definició – que tampoc s’ajusta gaire a les admeses convencionalment – la qualificació BBR [ bon i bell recorregut ] o fins i tot la de RPM, quina traducció a la vostra llengua vernacla us deixo a vosaltres amics lectors.
En la tornada ens delectem en la contemplació de les darreres tonalitats de la tardor; les excepcionals vistes de Sant Miquel del Fai, i fins de la petita església romànica de Sant Marti; alguns gorgs i coves en la pedra tosca, tant típica d’aquesta zona, ;la Madella, i el seu rellotge de sol, el molí, la bassa i les antigues moles; el plàtan de la font de la Pineda, ...... marxem amb recança d’aquest paradís tant i tant proper !
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada