Queia aigua com si certament estesi’m assistint a l’assaig general del fi del món.
El Tomàs Irigaray i Lopez, i l’Antonio Mora Vergés, encomanant-se a Santa Maria i a Santa Magdalena, en les seves advocacions antigues en aquesta Vila, decidien recollir les imatges que a 2 de novembre de 2.008 resten encara del que foren en altre temps dos municipis; Palau Solità i Sant Genis de Plegamans, conegut avui com Palau de Plegamans.
Trobem una inscripció a l’església romànica de Santa Maria, en la que s’escriu Salatà, enlloc de Solità, això atès :
A) Hi ha constància a la veïna vila de Caldes de Montbui, d’un fort poder en el període àrab [ en algun lloc parlen del Rei Moro de Caldes ].
B) L’actual campanar de Santa Maria, és possiblement molt anterior a l’església, de la que altrament manté encara un accés diferenciat.
C) Quan a l’origen del mot Salatà, Salatàm, hi ha un gran nombre de teories. En la meva opinió és clarament d’origen àrab, i faria justament referència al seu Deu. La conversió directa d’antics llocs d’oració àrabs en llocs de culte cristians va ser – més enllà de la mesquita de Cordovà - un fet mol comú
L’església estava tancada –com dissortadament acostuma a succeir per arreu – i no ens ha estat possible recollir imatges del seu interior.
Perdrem una bona part del mati, en la recerca de les restes de Santa Magdalena, avui literalment “fagocitada” per alguns edificis particulars. Ens havien dit que s’està gestionat la seva restauració, i nosaltres – que som de molt bona fe - ens ho havíem cregut. Consta que hi hagué una fàbrica de moneda que era dels templers. Actualment les seves runes semblem haver vestit confortablement les noves parets d’algunes cases properes.
Tancarem la nostra jornada, dalt del castell de Plegamans. Com en el cas de Sentmenat hauríem de parlar més d’una casa fortificada que d’un castell.
Sembla que la riera de Caldes – que baixa avui curulla d’aigua - dividia els antics termes; baixant en direcció al mar a la dreta Palau Solità o Salatà, i a l’esquerra Sant Genis de Plegamans. En ambdós casos, la torre campanar, i l’estructura fortificada de la casa del senyor feudal, palesen clarament – per a qui ho vulgui veure – que foren construïdes amb finalitats militars de caire defensiu.
Busquem l’aixopluc del nostre vehicle.
Us recomanem fer un tomb per aquestes contrades.
© Antonio Mora Vergés
El Tomàs Irigaray i Lopez, i l’Antonio Mora Vergés, encomanant-se a Santa Maria i a Santa Magdalena, en les seves advocacions antigues en aquesta Vila, decidien recollir les imatges que a 2 de novembre de 2.008 resten encara del que foren en altre temps dos municipis; Palau Solità i Sant Genis de Plegamans, conegut avui com Palau de Plegamans.
Trobem una inscripció a l’església romànica de Santa Maria, en la que s’escriu Salatà, enlloc de Solità, això atès :
A) Hi ha constància a la veïna vila de Caldes de Montbui, d’un fort poder en el període àrab [ en algun lloc parlen del Rei Moro de Caldes ].
B) L’actual campanar de Santa Maria, és possiblement molt anterior a l’església, de la que altrament manté encara un accés diferenciat.
C) Quan a l’origen del mot Salatà, Salatàm, hi ha un gran nombre de teories. En la meva opinió és clarament d’origen àrab, i faria justament referència al seu Deu. La conversió directa d’antics llocs d’oració àrabs en llocs de culte cristians va ser – més enllà de la mesquita de Cordovà - un fet mol comú
L’església estava tancada –com dissortadament acostuma a succeir per arreu – i no ens ha estat possible recollir imatges del seu interior.
Perdrem una bona part del mati, en la recerca de les restes de Santa Magdalena, avui literalment “fagocitada” per alguns edificis particulars. Ens havien dit que s’està gestionat la seva restauració, i nosaltres – que som de molt bona fe - ens ho havíem cregut. Consta que hi hagué una fàbrica de moneda que era dels templers. Actualment les seves runes semblem haver vestit confortablement les noves parets d’algunes cases properes.
Tancarem la nostra jornada, dalt del castell de Plegamans. Com en el cas de Sentmenat hauríem de parlar més d’una casa fortificada que d’un castell.
Sembla que la riera de Caldes – que baixa avui curulla d’aigua - dividia els antics termes; baixant en direcció al mar a la dreta Palau Solità o Salatà, i a l’esquerra Sant Genis de Plegamans. En ambdós casos, la torre campanar, i l’estructura fortificada de la casa del senyor feudal, palesen clarament – per a qui ho vulgui veure – que foren construïdes amb finalitats militars de caire defensiu.
Busquem l’aixopluc del nostre vehicle.
Us recomanem fer un tomb per aquestes contrades.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada