diumenge, 2 de novembre de 2008

SANT CLIMENT DEL FLEQUER.




Pensem el Tomàs Irigary i Lopez, i l’Antonio Mora Vergés, que l’advocació d’aquesta ermita, es Sant Climent I, papa i màrtir; aquesta hipòtesi entenem la corrobora i/o reforça l’aplec que el Centre Excursionista Sant Feliu hi celebra cada any, al mes de novembre.

Alguna dada de la vida d’aquest sant : se’l considera deixeble directe dels apòstols. Fou el tercer successor de sant Pere en la seu romana, Tot i que consta com a màrtir, no hi ha testimoni del seu martiri. Va escriure una carta als cristians de Corint, que és el primer document papal que tenim. Són seves les paraules: “Per Jesucrist se’ns han obert els ulls del nostre cor”.

Els marquesos de Dou, propietaris l’ any 1776 del Mas del Flequer feren reedificar la capella de Sant Climent , que estava i està avui encara en terres del Mas. La trobem situada a la punta d’una serra, i ens expliquen que s’aixecà l’edifici actual al costat d’una anterior capella, de la que hom presumeix antiga construcció, però que trobem documentada únicament des del segle XV.

Avui la capella es coneix com Sant Climent del Flequer.

Decidíem arribar-nos-hi, tot i la intensa pluja que en alguns indrets de Catalunya, ha fet els darrer dies destrosses i danys d’importància.

Deixàvem el vehicle prop de la carretera que uneix Sant Feliu de Codines, i Sant Martí de Centelles, i ben calçats, amb paraigües i roba adequada fèiem sota una espessa cortina d’aigua el quilòmetre escàs que separa aquesta ermita de la carretera, la sessió de fotografies en la que tindríem també boira, es mereix quasi un relat apart.

Tornàvem amb els baixos del pantalons xops; el nostre cor bategava amb renovades forces; ens sentíem contents d’incorporar també aquesta imatge, a la galeria fotogràfica que el nostre company Feliu Añaños i Masllovet, dirigeix i gestiona des de la pagina http://www.moianes.net/galeria .

L’ermita està en terme de Sant Feliu de Codines, però històricament devia tenir major vinculació amb la casa de Safaja; atesa tant la proximitat com la facilitat d’accés. Quan es varen fer els actuals termes municipals, els qui remenaven les cireres, no eren ni millors ni pitjors que els que les remenen avui. I ni d’aquells ni d’aquests se’n pot presumir la intel·ligència, i la honestedat; ben al contrari oi amics lectors ?

Tenim el costum de sortir malgrat les condicions climatològiques; potser haurem de millorar una mica el nostre equip, oi ?

La sensació de fred desapareixia gràcies a la reparadora dutxa amb aigua calenta; la satisfacció per la sortida està per sempre més amb nosaltres.

Aquesta és una sortida senzilla que recomanen a tothom.

© Antonio Mora Vergés