dimarts, 11 de novembre de 2008

OLORDA, OLÈRDOLA [ OLEASTER/ULLASTRE]




No trobareu gaire informació sobre l’origen d’aquests topònims que derivem de l’arrel llatina “oleum” , que en l’accepció a que fem esment dona lloc a una denominació àmpliament difosa per Catalunya, Ullastre, Ullastrell, Ullastret ,... relacionats tots sense cap mena de dubte amb l’activitat de producció d’oli.

En la seva cronologia ambdós termes han tingut una sort dispar :

Santa Creu d'Olorda va ser municipi independent fins al 1916, any en què es va dividir entre Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat i Sarrià. Més tard, l'any 1921, fou annexionat a Barcelona juntament amb Sarrià.

L'antic terme de Santa Creu d'Olorda s'ha caracteritzat per haver tingut més importància com a parròquia, probablement a causa de l'emplaçament de la Torre de Santa Margarida, al peu del Puig d'Olorda. Actualment continua sent parròquia, encara que amb una demarcació més petita, i és administrada pel rector de Sant Bartomeu de la Quadra (Molins de Rei).

Pel que fa al model de poblament, va ser força dispers i eminentment rural al llarg de tota l'edat mitjana i també durant l'època moderna.

Quan l'any 1916 es va produir la disgregació/dissolució del municipi, es reuní una comissió per repartir-se les seves terres. Al municipi sarrianenc li correspongué un territori de 2,21 km2 i 313 habitants, i també una sèrie de documents i de béns immobles.

Actualment Santa Creu d’Olorda, és una zona d’esbarjo, amb llocs per fer-hi foc integrada dins del parc de Collserola.

Olèrdola , a la comarca del Penedès, fou el centre de la marca, dita també comtat del Penedès; amb la creació però de la nova Vilafranca [ Vilafranca del Penedès ] esdevingué una simple fortalesa fins l’any 1.909 en que Puig i Cadafalch primer , i Gómez Moreno l’any 1.919 , endegaren el procés que culminaria amb una primera restauració l’any 1926-1928 per part de la Diputació de Barcelona. L’any 1.931 rebé el reconeixement de monument nacional. D’ença de 1.963 pertany en propietat a la Diputació de Barcelona.

Les extensions d’oliveres i/o ullastres, que van donar lloc als topònims Olorda, Olèrdola , Ullastrell, Ullastret, han estat substituïdes per pins; s’ha passat de generar activitat productiva i els seus lògics ingressos, ha suportar “ activitats culturals i d’oci “ i les incontrolables despeses públiques que això implica.

España va bien! , era la frase predilecta de l’inefable President Aznar. A mi em preocupa però aquesta afirmació, en tant en quan implica sempre, sempre, que Catalunya va mal !

© Antonio Mora Vergés