diumenge, 7 de febrer de 2010

CASTELLOLÍ. COVES DE CAN LLUCIÀ O DE LA FONT DEL FERRO

Havíem deixat el vehicle al costat de la porta d’accés a la finca anomenada “El Gos Blanc”; a la seva publicitat expliquen que és un centre caní on es desenvolupen diferents activitats; cria, selecció i venda de cadells, educació canina i ensinistrament. També com activitat bàsica s’ocupen de l’ hostalatge de gossos. La activitat de residència canina es du a terme en unes noves instal•lacions, amplies confortables sobre una superfície 25.000 m2 situats a les afores de Castellolí en un incomparable paratge rodejat de boscos.

Disposen d’uns amplis boxes amb exterior, 4 zones d’esbarjo de 2.000 m cada una per que el seu gos pugui d’un bon exercici diari. Les instal•lacions, integrades totalment en el paisatge i la vegetació autòctona , conformen un entorn immillorable pel descans i esbarjo dels gossos.

Seguíem el camí del costat de la tanca metàl•lica, i mentre anàvem ascendint sentíem cada cop més lluny, al final quasi com un soroll somort, els lladrucs dels animals.

No hi ha cap mena d’indicació, i quan començàvem ja a desesperar, hem sentit per damunt dels nostres caps unes veus, i hem cridat perquè ens sentissin : esteu a les coves ?. La resposta afirmativa, i les indicacions per ascendir entre la brusca ens han permès finalment trobar l’entrada de la cova.

Del lloc trobem la següent informació :

La denominació d’aquesta cavitat ve donada per la seva proximitat a la font homònima d’aigües ferruginoses.




A la base del cingle on estan situades s’observen dos grans obertures i d’altres accessos menors, tots ells comunicats amb la galeria principal.

La sala més gran té aproximadament uns 100 m2 i encara conserva algun testimoni actiu d’estalactites i estalagmites.

Les coves, explorades per Amador Romaní, tenen una xarxa laberíntica de galeries amb un recorregut total d’uns 450 m. i 10 metres de profunditat.

Als seus dos vestíbuls intercomunicats s’hi ha identificat restes de ceràmiques del període neolític antic evolucionat postcardial, datades entre el 4.200 i el 3.800 aC; correspondria, doncs, a un hàbitat en cova contemporani ja al tipus d’hàbitat a l’aire lliure en cabanes.



La manca de senyalització, és un handicap quasi insalvable perquè moltes més persones, s’apropin a l’Anoia Desconeguda.

Quan tornin els Plans Nacionals d’Obres, cal que això de la senyalització s’inclogui en els corresponents programes locals.

Escrit queda.

© Antonio Mora Vergés