dimarts, 16 de febrer de 2010

IMATGES PERDUDES DE L’ANOIA.



Feia anys que a la Galeria Fotogràfica de http://www.moianes.net/, hi havia un arxiu molt peculiar : Imatges del Moianès que s'han perdut, quan escric aquesta crònica hi ha 56 imatges.

No ens pertoca als del coneixercatalunyablogspot.com crear un semblant arxiu a la comarca de l’Anoia. Suggerir-ho si, i així ho fem.

Havíem fet un tomb per Òdena, i ens havia colpit l’abandó del que fou nucli històric, avui nomes runes, brusca, i fins perill per als qui com nosaltres gosin passejar per aquell parany.


Al volum de l’Anoia de Catalunya Romànica, a l’apartat del Castell hi ha publicada una fotografia de tot el conjunt del Castell, el poble i l’església de l’època.



Demanàvem a l’Axiu Gavin les imatges que il•il·lustren el relat – hi tenim d’antic una bona amistat i una mútua col·laboració - ; des d’ara amics lectors, si com nosaltres necessiteu la imatge d’alguna de les moltes esglésies de Catalunya, teniu la possibilitat de demanar-les des d’aquest enllaç :

http://arxiugavin.wordpress.com/consultes-i-donacions/





Aprofito – una vegada més – l’avinentesa per agrair particularment la tasca del Josep Sansalvador.

No trobava cap esment del trànsit que intueixo dolorós per a molts odenencs, des del poble aturonat fins a l’actual alçada, en el text que reprodueixo de la Gran Enciclopèdia de Barcelona :

El terme municipal d’Òdena, de 52,65 km2, ocupa una bona part de la conca homònima, vers el N d’Igualada. Havia tingut més extensió, però el 1925 li foren segregades unes 600 ha per a engrandir el terme d’Igualada. Limita dins la comarca de l’Anoia amb Rubió (NW), Jorba (W), Igualada i Vilanova del Camí (S), puntualment amb la Pobla de Claramunt (SE) i Castellolí (E), i, a més, amb el municipi bagenc de Castellfollit del Boix (NE).

És accidentat al N per les serres de Rubió i de Castellfollit del Boix (al límit amb el Bages), que separen les conques hidrogràfiques de l’Anoia i del Llobregat: muntanyes de les Malloles (833 m), Puig Bufer (661 m) i, més a llevant, puig de l’Aguilera (623 m); d’aquestes elevacions davalla la riera d’Òdena, que, formada per dos cursos, un de procedent de prop de Maians (Castellfollit del Boix) i l’altre del santuari de Sant Pere de les Botges, desemboca a l’Anoia a la frontera entre els termes d’Igualada i Vilanova del Camí. També és afluent de l’Anoia per l’esquerra la riera de l’Espelt, al sector de ponent del terme; rep el seu afluent més important (la riera d’Ardesa o de Can Masarnau, que té la capçalera ja dins de Rubió) poc abans de desguassar a l’Anoia al pont del Molí Nou d’Igualada.

El poble d’Òdena, que tenia 1 320 h el 2005, és a 425 m d’altitud, en un turó que havia presidit el castell (en resta una torre poligonal i un petit fragment de muralla), de materials guixosos, que domina per llevant la riera d’Òdena a l’indret proper a la seva formació. Presideix, amb la torre esmentada, que ha estat restaurada, el nucli agrupat als vessants del turó (que en època medieval havia estat envoltat per la muralla del castell), l’actual església parroquial de Sant Pere d’Òdena, edificada el 1942 en substitució de la que fou destruïda el 1936 (aquesta era situada més amunt de l’indret de l’actual i, al seu torn, havia estat bastida el 1736 substituint la primitiva).

A banda de suggerir urbi et orbe la creació d’un arxiu d’imatges perdudes de l’Anoia, m’agradaria conèixer el testimoni d’aquells que varen marxar del turó d’Òdena; de les circumstancies en que es va dur a terme, i de les compensacions - si n’hi va haver -. L’Espanya de la postguerra no gastava gaire escrúpols, particularment a Catalunya i amb els catalans.

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: