L’estructura d’aquesta casa d’estiueig pren com a model la masia catalana, a la qual s’hi afegeixen elements formals modernistes com els arcs parabòlics del petit porxo de l’entrada.
La seva construcció a partir de 1908 és obra de l’arquitecte Francesc Berenguer i Mestres, amic íntim i col•laborador de Gaudí;
se li atribueixen entre altres ; l’autoria del celler Güell (Garraf, 1888-1890), del santuari de sant Josep de la Muntanya (Barcelona, 1910-1914) i de la casa al Parc Güell (1905) on visqué Gaudí.
El dia 8 de Febrer de 1914, amb quaranta-vuit anys, Berenguer i Mestres va patir un atac de urèmia, que el va dur a la mort l'endemà. Gaudí va confessar, després de la seva mort, que "havia perdut la seva mà dreta"; expliquen les cròniques que Gaudí va besar el cadàver del seu amic proper .
La casa Berenguer fou acabada pel seu fill.
D’ambdós, pare i fill, en deixem una breu semblança :
Francesc Berenguer i Mestres, no havia acabat la carrera d'arquitecte i el seu amic Antoni Gaudí li va garantir la feina. Aquesta situació li impedí signar els projectes de les múltiples obres que va realitzar i sempre va estar a l'ombra de Gaudí.
Berenguer [ Pare ] va treballar al taller de Gaudí des de 1887 fins la seva mort. Aquesta participació li aportà uns coneixements pràctics que superaven la manca de formació teòrica.
A més d'aquesta estreta col•laboració professional, cal remarcar que sempre varen mantenir una relació d'amistat. Aquesta es va incrementar a partir de l'any 1911, en què Gaudí va sortir de una greu malaltia, moment a partir del qual dinava i sopava gairebé sempre amb la família Berenguer.
Al taller de Gaudí es va convertir en la seva persona de confiança, desenvolupant tasques d'administració i control dels projectes de la Sagrada Família i de la Colònia Güell, a més d'intervenir, dibuixar i ampliar els treballs del mestre.
Berenguer treballava mitja jornada per poder col•laborar en altres despatxos d'arquitectura.
A la mort del pare de Berenguer , el seu fill gran Francesc Berenguer i Bellvehí, encara estava a la facultat. Gaudí repeteix l'oferta de treball que li havia fet al seu pare. Aquesta proposta, va produir que Berenguer Bellvehí respongués a Gaudí "que a ell, mai li faria com al seu pare i que un cop acabada la carrera es guanyaria la vida com arquitecte ell sol sense viure a l'ombra de ningú".
Es produí un distanciament entre la família Berenguer i Gaudí cosa que va fer que ell sempre s'enorgullís i digués que "ell havia fet fora de casa seva en Gaudí". A finals del 1914 acabà els estudis d'arquitectura amb 25 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada