diumenge, 21 de febrer de 2010

SANT MARTÍ DE MAÇANA O DELS MOLINS EÒLICS

L’indret fou conegut en algun moment com Maçana de Rajadell; les aigües recollides en aquesta vessant aflueixen al Llobregat, quan la major del terme de Rubió ho fa a l’Anoia. Per cert en tot el recorregut de l’Anoia no hi ha cap pont romànic i/o gòtic ?

L’església de sant Martí de Maçana centrà un petit nucli autònom fusionat el 1840 a Rubió. Ubicada al nord-est de Pedrafita, es troba dalt d’un turó de 703 m alt envoltat per torrents que formen la capçalera de la riera de Maçana, afluent de la riera de Rajadell .

És esmentada com a parròquia l’any 1154, dins l’antic terme del castell de Maçana. La seva arquitectura és de planta de creu llatina i coberta amb volta apuntada. Externament es coberta amb teulada a dues aigües i presenta un campanar de secció quadrangular adossat a l’església, refet a començaments del segle XX , a resultes de l’acció d’un llamp.



Al segle XIV estava dedicada a sant Iscle. Entre 1975 i 1981 l’església es va restaurar. Tingué per sufragània l'església romànica de Santa Maria del Grauet, del municipi d'Aguilar de Segarra (Bages).




Adossada a la construcció hi ha la rectoria que data de 1736, i el petit cementiri on trobaven – i troben encara avui - el definitiu aixopluc, els finats dins la demarcació de l'antic castell de Maçana.




Creuàvem sota un soroll eixordador el parc eòlic Serra de Rubió; consta de tres fileres d’aerogeneradors, que els corresponen 18, 13 i 2 molins. Dels 33 aerogeneradors que té el parc, n’hi ha 23 al terme municipal de Rubió, mentre que els 10 restants es troben al terme de Castellfollit del Boix.

Els aerogeneradors estan situats a una altura compresa entre els 720 i els 835 metres. Les dues fileres més properes al poble de Rubió tenen una orientació nord / sud, mentre que l’altra s’orienta en direcció sud-oest / nord-est.

La implantació de màquines de gran potència ha permès assolir la potència prevista amb una superfície ocupada més petita i això ha fet que l’impacte visual i paisatgístic que provoquen els aerogeneradors instal•lats també es redueixi.

Tinc les meves reserves quan a la utilitat – real – d’aquesta mena d’instal•lacions; val a dir però , que tenen més relació amb la naturalesa corrupta de la maquina política i administrativa d’Espanya, que amb qüestions d’ordre ecològic.

Sobre el topònim Rubió existeixen – com per arreu- diverses opinions respecte la seva etimologia. La primera, majoritària, diu que Rubió és un topònim que deriva etimològicament de rubeus (rogenc), probablement fent al•lusió al color rogenc de la terra i les roques de la muntanya on es construí el Castell de Rubió. La segona opinió hi és la de què el terme Rubió deriva del antropònim llatí rufus que significa ros (rubio en castellà), a través del nom Rubione. Aquesta tesis enllaçaria amb la fundació en època romana fent-ho derivar del nom del posseïdor d'una finca o fundus a la zona. En ambdós hipòtesis la presència àrab a la zona – que respectava SEMPRE el nom originari del lloc [ tot i traduir-lo a la seva llengua, LARIDA,SARAGOSSA......]- sens presenta com un escull. Tenim encara qui en defensa un origen preromà.

Deixàvem Sant Martí de Maçana en la sorollosa solitud del parc eòlic de Rubió; en mossegava el llavi inferior mentre pensava en l’actitud generosa d’aquest Sant, - que es partiria la capa amb un pobre, que ens regala cada any el seu estiuet - i en la nostra resposta miserable. No ens mereixem res de millor que els politics que tenim !

© Antonio Mora Vergés