divendres, 8 d’octubre del 2010

LA LLEGENDA D'ANAHÍ

Fent recuperació del meu canell trencat, tenia ocasió de conèixer a l’Anahí , i de retruc tot intentant esbrinar l’origen del nom de la Erythrina crista-galli. Coneguda també com la flor del coral, o seibo,ceibo.

Trobava una llegenda de la tribu "*Guayaquí", de la família dels *guaraníes; on s’explica en el context del genocidi dut a terme pels espanyols a Amèrica, el periple vital de l’Anahí, i com neix la Erythrina crista-galli, que esdevindrà arbre Nacional de l’Argentina i àdhuc del Paraguai. La similitud amb el nostre ‘Vell Guerrer’ no em sobta, ja que amics lectors, no hi ha res nou sota el sol.

Els espanyols remunten el riu que s’anomenarà anys a venir – a conseqüència de ' espoli que en faran els conqueridors - ‘ de la Plata’ , i quan toquen terra, fan baixar els cavalls a terra – aquest animal era desconegut a Amèrica – i comencen a violar, matar, robar i destruir, fins que adverteixen que necessiten els indis com esclaus per a treballar.

L’Anahi juntament amb el seu poble va lluitar fins al límit de les seves forces; la llegenda explica que tenia una veu alhora dolça i poderosa, i que els seus càntics mantenien viva la moral i la fe en la victòria del seu poble.

Ben aviat els espanyols van posar preu al seu cap, i malgrat anar-lo augmentant exponencialment, no donava com a resultat la detenció de l’Anahi. La corrupció - avui tant estesa per Amèrica [ a Espanya ho ha estat sempre, i des de sempre – els va costar molt d’implementar-la als soldats cristians. Els indis desconeixien aquestes ‘costums nacionals ‘ tant i tant típiques ja en l’època dels Reis Catòlics.

Finalment però la superioritat ‘tècnica’ del armament espanyol, va donar com a resultat la captura de l’Anahi; que va aconseguir però donar mort a una dotzena de soldats.

Va ser condemnada a morir a la foguera davant del seu poble; els espanyols volien fer un escarment en la seva persona, i estalviar-se més baixes.

La llegenda explica que l’Anahí cantava mentre el foc consumia el seu cos fràgil, i això lluny del que pensaven els conqueridors, va donar lloc a més aldarulls i fins a noves baixes en les files cristianes.

Al mati següent, quan els indis van a recollir a les despulles mortals de l’Anahi van trobar enlloc d’unes restes carbonitzades, un arbre majestuós de 10 metres d’alçada del que penjaven unes precioses flors vermelles.



Els espanyols no aconseguiren rendir mai als indis "*Guayaquí" ; malgrat les pràctiques d’extrema crueltat en que els tractaven, que únicament poden ser comparades al genocidi dels jueus per l’Alemanya nazi.

1 comentari:

Lola ha dit...

Bona feina la vostra !!! Felicitats a tots plegats !!!