Dissabte dinou de juliol, havíem quedat per anar a veure el Pi de les quatre Besses del Dalmau, per a algunes persones només un pi pinyoner, encara que de proporcions magnifiques :
Mides (en metres)
Alçària
28,0
Volt del canó (a 1,3 m)
4,40
Volt de la soca
4,70
Per a nosaltres era també, retrobar-nos amb el nostre passat ; explicava fa ja molt de temps, que aquestes havien estat les terres en que la tribu dels catals s’havia fer forta, i on havia acabat desapareixen a mans dels bàrbars del Nord, explicava també que en reconeixement del valor amb que havien lluitat fins al darrer individu, els bàrbars parlaven d’aquesta terra, com el land dels catals, i que amb el pas dels segles, s’havia acabat parlant dels catalans.
Es tractava doncs d’anar a veure un arbre monumental, i alhora l’exemple viu, d’una vella llegenda; els catals si ho recordeu eren animistes, no podien entendre l’existència lluny del seu riu, de les seves muntanyes i dels accidents naturals que conformaven el seu món; per això havien decidit en assemblea, i així ho van fer, lluitar fins a la mort , i ens diu una llegenda que el Cap catal Axel, greument ferit i conscient ja de que era el darrer de la seva tribu, ens veure’s encerclat pels barbars, i volen ser fidel al jurament de no deixar-se agafar viu, es va treure les sandàlies, i va remoure la terra amb la planta dels peus, al temps que demanava als deus que li permetessin desaparèixer de la vista dels bàrbars, esdevenint alhora un símbol del seu poble i del seu món. La llegenda ens explica que tot d’una , del lloc que ocupava el cos del Cap catal, va sorgir un arbre poderós amb quatre branques que s’alçaven orgulloses vers el cel, era us ho deveu imaginar ;
Nom
Pi de les quatre besses del Dalmau
Protecció
Ordre de 30 d'agost de 1988 DOGC 1042, 12-09-1988
Número d'identificació
04.16.01
Espècie
Pinus pinea
Com veieu no va ser fins molts i molts segles desprès, que els descendents d’aquells bàrbars que havien exterminat la tribu dels catals, tot i viure sempre més fascinats per la gesta dels herois que van lluitar fins a la mort, van prendre la decisió de reconèixer si més no, el valor monumental del Pi de les Quatre Besses. El nom de catal que esdevindria amb el temps CATALANS , en la llengua dels Bàrbars , designa alhora a aquells herois, però també a totes les persones que se senten tant lligades a la seva terra, a les seves costums, que s'estimen més, morir, que marxar.
Nosaltres varen saludar amb tot el respecte al vell guerrer.
Nota d'especial interès ;
El Pi de les Quatre Besses està malalt, molt malat, i dissortadament els actuals bàrbars, més enllà dels discursos bonics, estan entestats en esborrar fins al darrer vestigi del món dels catals; tothom que vulgui veure al Vell Guerrer, caldrà que contacti amb : mora.a@guimera.info , acordarem una data per la visita, i només recomanen que no es porti - per part de les senyores – calçat amb tacons dels tipus “ Letizia “.
ANTONIO MORA VERGES
Mides (en metres)
Alçària
28,0
Volt del canó (a 1,3 m)
4,40
Volt de la soca
4,70
Per a nosaltres era també, retrobar-nos amb el nostre passat ; explicava fa ja molt de temps, que aquestes havien estat les terres en que la tribu dels catals s’havia fer forta, i on havia acabat desapareixen a mans dels bàrbars del Nord, explicava també que en reconeixement del valor amb que havien lluitat fins al darrer individu, els bàrbars parlaven d’aquesta terra, com el land dels catals, i que amb el pas dels segles, s’havia acabat parlant dels catalans.
Es tractava doncs d’anar a veure un arbre monumental, i alhora l’exemple viu, d’una vella llegenda; els catals si ho recordeu eren animistes, no podien entendre l’existència lluny del seu riu, de les seves muntanyes i dels accidents naturals que conformaven el seu món; per això havien decidit en assemblea, i així ho van fer, lluitar fins a la mort , i ens diu una llegenda que el Cap catal Axel, greument ferit i conscient ja de que era el darrer de la seva tribu, ens veure’s encerclat pels barbars, i volen ser fidel al jurament de no deixar-se agafar viu, es va treure les sandàlies, i va remoure la terra amb la planta dels peus, al temps que demanava als deus que li permetessin desaparèixer de la vista dels bàrbars, esdevenint alhora un símbol del seu poble i del seu món. La llegenda ens explica que tot d’una , del lloc que ocupava el cos del Cap catal, va sorgir un arbre poderós amb quatre branques que s’alçaven orgulloses vers el cel, era us ho deveu imaginar ;
Nom
Pi de les quatre besses del Dalmau
Protecció
Ordre de 30 d'agost de 1988 DOGC 1042, 12-09-1988
Número d'identificació
04.16.01
Espècie
Pinus pinea
Com veieu no va ser fins molts i molts segles desprès, que els descendents d’aquells bàrbars que havien exterminat la tribu dels catals, tot i viure sempre més fascinats per la gesta dels herois que van lluitar fins a la mort, van prendre la decisió de reconèixer si més no, el valor monumental del Pi de les Quatre Besses. El nom de catal que esdevindria amb el temps CATALANS , en la llengua dels Bàrbars , designa alhora a aquells herois, però també a totes les persones que se senten tant lligades a la seva terra, a les seves costums, que s'estimen més, morir, que marxar.
Nosaltres varen saludar amb tot el respecte al vell guerrer.
Nota d'especial interès ;
El Pi de les Quatre Besses està malalt, molt malat, i dissortadament els actuals bàrbars, més enllà dels discursos bonics, estan entestats en esborrar fins al darrer vestigi del món dels catals; tothom que vulgui veure al Vell Guerrer, caldrà que contacti amb : mora.a@guimera.info , acordarem una data per la visita, i només recomanen que no es porti - per part de les senyores – calçat amb tacons dels tipus “ Letizia “.
ANTONIO MORA VERGES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada